La qualificació «arriscada» es queda curta per descriure l'última biografia publicada per Blackie Books. No només es tracta d'un personatge que desperta tanta admiració com rebuig, com ho és Carmen de Mairena, sinó per tractar-se d'un gènere fusionat entre la història de vida i el còmic de no-ficció. Es tracta de Carmen de Mairena, una biografía, llibre tant divertidíssim com profund de Carlota Juncosa, escriptora i dibuixant que arrenca amb poques pistes, i que aviat es toparà amb moltes desil·lusions, en la recerca de descriure el món més fosc de la televisió, el transvestisme i la fama.

Mairena sembla desvariejar durant tota la biografia, resum d'un any que l'autora va passar visitant-la en el més profund del Raval de Barcelona, on viu. El que diu es contradiu innombrables vegades, poc importa que sigui veritat o mentida, tota la vida de la cantant de copla i estrella televisiva succeeix en uns llimbs on la ficció supera la realitat. Galàxia personal en què Mairena gravita amb estranys personatges dels quals el lector mai sabrà del tot si es tracta d'ajudants, nuvis, exnuvis, proxenetes o simples rèmores que es disputen els diners de la diva caiguda en la més absoluta misèria.

Ho diu Javier Pérez Andújar en el pròleg no mancat de raó. Ella mateixa, el personatge que ha creat i que ha crescut a l'esquena, és la seu pontifícia d'«una papessa sense religió». Mairena ha hagut de lluitar, passar fatigues, perdre-ho tot per ser dona. Diu Andújar: «aconsegueix el que només pot fer un savi, un filòsof, un il·luminat: crear la seva pròpia cosmogonia».

Dibuix a dibuix, diàleg a diàleg, Juncosa va voltant aquella persona esmunyedissa que es camufla sota una col·lecció de perruques i molta silicona, descrivint amb la seva vida tota una època. «Li vaig mostrar el llibre en diverses ocasions abans d'acabar-lo i no li va prestar massa atenció. Carmen no estava molt interessada en el procés, el que a ella li feia il·lusió era tenir el llibre, ja que representava un èxit més, una altra onada d'atenció i afecte, cosa que a tots ens agrada rebre de tant en tant», comenta Carlota Juncosa.

Confessa l'autora que Mairena sempre li va cridar l'atenció i que reia molt en veure-la per televisió. «Em semblava un personatge molt curiós. Després de conèixer la seva situació, en un moment tan concret de la seva vida, no puc veure els vídeos de Crónicas o altres programes de la mateixa manera». Segons la seva primera impressió sobre Mairena: «sembla un dinosaure cansat incapaç de ser sorprès».

És una biografia divertida, i alhora aterridora. Combinació que la dibuixant confirma en un procés de creació on el dolor i l'humor estan íntimament lligats. «No podria haver estat testimoni de segons quins fets i seguir serena si m'ho hagués pres tot seriosament. També és una manera molt personal de no afegir més dolor a les situacions que ja són doloroses per si mateixes».

Miguel Brau Gou, el veritable nom de Carmen de Mairena, era un cantant de cert renom a les sales d'espectacles més destacades de Barcelona. Fins que es va injectar silicona, moment a partir del qual va ser rebutjat. En els anys noranta guanya popularitat a escala nacional per les seves aparicions televisives de caràcter còmic al costat del presentador Javier Cárdenas, que l'han vinculat al món friki. Ha realitzat incursions puntuals en el món del cinema, incloent-hi el pornogràfic, i fins i tot en la política.