La destitució i mort del dictador Ceaucescu l'any 1989 va significar per a Romania el pas del comunisme a l'economia capitalista i, en l'àmbit estrictament cinematogràfic, la irrupció de tota una sèrie de joves cineastes (emmarcats en l'anomenada «nova onada romanesa») que no tan sols pretenien retre comptes amb el règim amb el que havien conviscut anteriorment, sinó que també es mostraven profundament escèptics davant una emergent societat de nous rics que adoptaren la corrupció com a modus vivendi.

Possiblement el nom més prominent d'aquesta colla de cineastes sigui el de Cristian Mungiu (guanyador de la Palma d'or a Canes l'any 2007 per 4 meses, 3 semanas y 2 días) però d'entre altres companys de viatge com el malaguanyat Cristian Nemescu ( California dreamin) o Catalin Mitulescu (C ómo celebré el fin del mundo) cal destacar la figura de Cristi Puiu, el qual va aconseguir ser el primer a obtenir prestigi internacional després de ser guardonat per la seva visió carregada d'humor negre sobre el kafkià sistema de sanitat romanès que ens oferia La muerte del señor Lazarescu.

Després de la dramàtica i fins i tot estremidora Aurora, un asesino muy común, Puiu torna amb Sieranevada als elements més propis de la comèdia dramàtica que contenia Lazarescu per oferir-nos altre volta una àcida reflexió al voltant de l'actual societat romanesa. Amb el personatge de Lary, un metge de quaranta anys que torna a la llar familiar per celebrar un àpat en memòria del seu pare difunt, com a fil argumental del relat, Sieranevada mostra tota una àmplia varietat de personatges -cadascun d'allò més peculiar- que aniran generant conflictes i traient els draps bruts del passat a mesura que van esperant el rector que ha de beneir els aliments i que sembla que mai arriba. Per la seva banda, en Lary es veurà obligat a confrontar el seu passat mentre dubta si explicar la seva versió de la veritat i reconsidera el lloc que ocupa dins de la seva pròpia família.

Presentada en la secció oficial del Festival de Canes, Sieranevada va obtenir també el premi a la millor pel·lícula al Festival de Chicago.