El cineasta bilbaí Pablo Berger no ha estat mai gaire amant de relats previsibles o que s'adscriguin amb facilitat a les convencions dominants o a gèneres determinats: si a Torremolinos 73 ens oferia una esperpèntica història al voltant d'un venedor d'enciclopèdies que comença a rodar pel·lícules pornogràfiques de baix pressupost per poder mantenir a la seva família, amb Blancaneu va anar encara més lluny tot prenent el clàssic universal i reconvertint-lo en un film mut ubicat a l'Espanya dels anys vint del segle passat.

Després de l'èxit de crítica i públic assolit per aquest darrer treball (on cal incloure-hi els deu premis Goya obtinguts), Berger s'ha pres el seu temps (gairebé cinc anys) per tornar a la palestra amb Abracadabra, film que, tot i començar com una mena de comèdia costumista ubicada al popular barri de Carabanchel de Madrid, ben aviat ens endinsa envers els camins de la crítica social i fins i tot del thriller detectivesc. I tot plegat partint de la relació que manté la Carmen, una mestressa de casa, amb el seu marit Carlos, un home que a pesar del seu caràcter a voltes masclista i de preocupar-se bàsicament per ell mateix, encara conté força elements que el fan únic en la vida de la seva muller. Tot canvia, però, el dia que, en una festa de casament, en Carlos se sotmet voluntàriament a una sessió d'hipnosi per tal de demostrar a tothom que tot allò no és res més que una enganyifa tramada pel cosí de la Carmen, el qual exerceix d'aspirant a mag per tal d'impressionar la seva cosina. Tanmateix, l'endemà en Carlos es desperta totalment alterat i com posseït, exercint d'amant seductor i marit perfecte als ulls de la seva dona, la qual s'haurà de plantejar si vol realment a aquest nou marit o, per contra, recuperar el que tenia abans.

Tot repetint amb el seu equip tècnic habitual (Alfonso de Vilallonga a la partitura i Kiko de la Rica a la fotografia) Pablo Berger recluta a Abracadabra un interessantíssim elenc artístic encapçalat per la parella formada per Maribel Verdú i Antonio de la Torre i amb un José Mota que s'allunya de les estridències per compondre un aprenent de mag amb un sorprenent toc d'obsessió malaltissa.