Després de la seva desastrosa experiència com a intèrpret a la pel·lícula dirigida pel seu pare Francis El padrí III, sembla ser que Sofia Coppola va decidir que potser el seu lloc estava més rere la càmera que no pas davant d'ella. D'aquesta manera, l'any 1999 va debutar com a cineasta (sempre amb l'aval com a productor del seu pare darrere) amb Las vírgenes suicidas, una adaptació d'un relat de Jeffrey Eugenides on centrava la mirada -i, val a dir, amb notable encert- a la desfragmentació que patia una típica i aparentment feliç família americana en el moment en què una de les filles se suïcidava.

Més enllà, Coppola ha anat configurant una filmografia d'aparent impacte visual i poètic però més aviat irregular: a excepció de la sobrevalorada Lost in translation, els films de Sofia Coppola han passat pràcticament de puntetes per les sales comercials i tant sols en algun festival han gaudit de cert ressò. Potser per aquest motiu, Coppola ha decidit apostar el tot pel tot amb La seducción, el seu darrer film, i ja no tant per adaptar la novel·la original de Thomas Cullinan sinó per posar-se a l'altura del seu precedent cinematogràfic, l'adaptació que també van fer-ne l'any 1971 Don Siegel com a director i Clint Easwood com a protagonista en un relat que esdevé, sens dubte i gràcies a la seva sàvia combinació d'erotisme, intriga i terror, un dels millors films realitzats per aquest mític tàndem.

Així, doncs, Coppola torna a aquest relat original (suposem que altra volta amb la seva mirada poètica i mística) per contar-nos com, en plena Guerra Civil americana, el soldat confederat McBurney és ferit de gravetat durant una batalla i, després de ser trobat per una jove, és acollit i protegit a l'escola femenina en la qual la noia hi és internada. Un cop allí, i a mesura que es va recuperant, anirà teixint amistat i complicitats amb cadascuna de les dones que conviuen a l'escola, un fet aparentment innocent però que comportarà que l'ambient es vagi enrarint a causa de la gelosia que començaran a sentir les unes amb les altres.

Més enllà de les inevitables i odioses comparacions que es puguin establir entre les dues adaptacions cinematogràfiques, el cert és que Sofia Coppola se'n va anar del darrer Festival de Canes amb el premi a la millor direcció sota el braç i que La seducción compta amb un fabulós elenc artístic encapçalat per Colin Farrell i Nicole Kidman i ben secundat per actrius de nivell com Elle Fanning o Kirsten Dunst.