col·lectiva
Galeria d´Art Horizon, Colera. Carrer Francesc Ribera, 22 H Del 12 d´agost al 15 de setembre. De dimecres a diumenge de 18 a 21h. Dilluns i dimarts tancat.
No fa gaire ens lamentàvem, en aquest mateix espai, de la lenta però inexorable desaparició de galeries d´art al nostre territori, un fet, a més, agreujat per la crisi però que s´hauria iniciat molt abans, és a dir, quan internet i la connectivitat global transformen radicalment (i amb molt poc espai de temps) els hàbits de consum d´un públic que no necessita (o «creu» no necessitar) mitjancers. La finalitat d´aquell «lament», en el fons, era subratllar una realitat incòmoda: les galeries d´art que van desaparèixer ho van fer per no tornar. O per no tornar amb el mateix format: el botiguer apostat rere el taulell a l´espera de clients àvids de pintura és una imatge tan romàntica com obsoleta.
Sigui com sigui, quan hom es lamenta sol córrer el risc d´obviar les excepcions o, com se sol dir, totes aquelles formes de vida més discreta que prolifera als marges de l´oficialitat. Ras i curt: el litoral català no és un segment que comença a Blanes i finalitza a Cadaqués. En direcció nord, per exemple, Port de la Selva (TramuntanArt o Centre Arbar), Llançà (Museu de l´Aquarel·la), Colera (Galeria Horizon) o Portbou (Associació Passatges de Cultura Contemporània), mantenen, amb tenacitat encomiable, la seva parcel·la d´oferta cultural de qualitat enmig d´un paisatge molt més procliu, per desgràcia, a la ingesta massiva de sangria i als plats precuinats.
Amb tot, tampoc fóra del tot just situar el projecte de la Galeria Horizon al mateix nivell que la resta de casos esmentats, com a mínim, per dues raons: pels seus vint-i-cinc anys d´activitat ininterrompuda i per l´extraordinària coherència dels seus plantejaments. I és que, en darrera instància, l´espai dirigit per Silvy Wittevrongel i Ralph Bernabei destaca per no haver fet mai concessions en cap aspecte, començant per la selecció dels artistes que hi exposen (la qualitat mitjana només és comparable a la de la Galeria Cadaqués) i acabant per l´acurada presentació de totes les seves exposicions a través de muntatges diàfans on la qualitat preval sempre sobre la quantitat.
Per tot això i per altres raons més difícils d´identificar, no és estrany que hagin arribat al quart de segle: les dues mostres col·lectives que ho celebren porten el títol genèric de «Links», segons els seus responsables, perquè «és imprescindible recordar les múltiples complicitats, riscos, apostes, empaties que s´han establert entre la galeria Horizon i els artistes que hi han exposat i altres de recent descobriment». El mèrit encara és més gran si es tenen en compte els inconvenients geogràfics: «Arribar fins aquí, fins a Colera —expliquen—per veure una exposició d´art és un acte de voluntat, i un cert esforç que sempre hem volgut agrair. El nostre espai és d´oferiment, sempre hem estat en actitud de trobada amb el visitant en una geografia que no sempre mostra la seva cara més amable. Mai hem buscat diferències. Mai hem aixecat murs i sempre hem volgut construir ponts: links».
L´actual col·lectiva exemplifica a la perfecció tot el que diem: plantejada com un diàleg entre la fotografia i l´escultura, afavoreix un clima on allò que es dissol és, paradoxalment, el límit entre ambdues disciplines. L´explicació rau en el fet de trobar-nos davant un grup d´artistes que, més enllà del formats, comparteixen una mirada genuïnament contemporània que sap mantenir un discurs poderós sense renunciar a la sensibilitat ni a la forma. Insistim, Colera, al nord de Cadaqués.
