Una matança de jueus, en la qual la seva tia Margit Thyssen seria un dels possibles botxins, és el disparador que el col·loca darrere de la història de la seva família. Es tracta de la novel·la La matanza de Rechnitz. Historia de mi familia, de Sacha Batthyany, descripció de la barbàrie nazi on, entre xampany i caviar, i amb l'exèrcit vermell trepitjant-los els talons, l'alta societat de l'Àustria de llavors és part activa de l'holocaust.
matías crowder
Quan li aconsegueixen el diari on surt publicat el reportatge, distingeix el rostre de la fotografia immediatament. Es tracta de tia Margit, la descendent de la família Thyssen de qui s'havia oblidat per complet fins a aquell mateix dia en què el seu rostre apareix sota el títol «L'amfitriona de l'infern». I el reportatge del qual explica: «la comtessa Thyssen va fer matar a trets a dos-cents jueus durant una festa nazi». Serà el disparador que donarà inici a una recerca que li portaria més de set anys i li faria recórrer diversos països, des de la seva Àustria natal fins als confinis de Sud-amèrica a la recerca de desentranyar el passat de la seva família. Per a això, la destí vol que es faci amb els diaris de les seves dues àvies, que relataran amb tot detall com era la vida en l'època en què els nazis aconseguien el cim del poder i construien l'arquitectura de l'holocaust més sanguinari.
Tot començaria més de setanta anys enrere a Rechnitz, una vila d'Àustria on tia Margit tenia el seu palau i on celebrava les festes d'alta societat. Assetjats per l'exèrcit vermell, que s'endinsa a Alemanya, i la invasió del qual marcarà la fi de la guerra, la bogeria es desencadena en els alts comandaments nazis i en aquella «crema i nata» de la societat austríaca que els recolza. És la nit del 24 al 25 de març de 1945. Al palau se celebra la festa de companys d'armes. Membres de la Gestapo i jerarques nazis conversen amb integrants de les joventuts hitlerianes entre l'abundant xampany i caviar de la festa. La guerra està perduda, però això no té perquè enterbolir l'ambient.
A aquesta mateixa hora, prop de dos-cents treballadors forçats jueus procedents d'Hongria esperen destinació a l'estació de ferrocarril de Rechnitz. Els han utilitzat en la construcció del mur sud-est, una línia defensiva geganta que s'estén des de Polònia, a través d'Eslovàquia, fins a Trieste, la finalitat de la qual serà frenar l'avanç soviètic. Aquesta nit l'exèrcit nazi els fa cavar una fossa amb forma d'ela. En una habitació contigua a la festa, s'informa a varis dels més fidels seguidors del règim, que els jueus de l'estació han contret el tifus i cal liquidar-los.
Esgarrifosa cita de l'autor dels primers minuts després de la matança: «a un cambrer anomenat Viktor li crida l'atenció que els hostes que han tornat a la sala a les tres de la matinada gesticulen amb vehemència, tenen les cares vermelles. El suboficial major de les SS Podezin, el presumpte capitost que fa una estona ha disparat al capdavant d'homes i dones, balla ara amb absoluta desimboltura».
La història de la connivència de les grans famílies industrials amb el nazisme i el seu paper en l'Holocaust és un dels temes centrals de la novel·la de Sacha Batthyany, èxit a Alemanya. La sagnant borratxera col·lectiva al castell propietat de la comtessa Margit en les raneres de la guerra descriu a la perfecció la falta d'escrúpols i certa espècie de bogeria col·lectiva d'una època signada per la tragèdia. Prem el gallet la tia Margit o solament és còmplice en el silenci sobre el succeït, serà la pregunta que portarà al protagonista a escavar fins al passat més recòndit de la seva família.
