Quan sembla que no queda un tros de terra al món per «googlejar», quan tot ha estat visitat i trepitjat per l'home, Alastair Bonnett ens ensenya a Fuera de mapa una nova dimensió dels viatges per descobrir. Imprescindible brúixola del nou viatger, Bonnet estén l'horitzó del món globalitzat en la descripció de 48 coordenades, retornant a les seves fronteres el caràcter imaginari i difús.
matías crowder
Començar el llibre amb la descripció d'un lloc que no existeix, és a dir, un no-lloc, no és cap casualitat en Alastair Bonnet. Com bé ho anuncia la portada, Fuera de mapa no és una guia de viatges, sinó una manera de pensar els llocs, d'assolir les seves dimensions no només físiques, sinó les més inhòspites a què pot arribar l'ésser humà. Les que dibuixen coordenades en la nostra cultura i imaginació personal i que en l'esdevenir històric ocupen centenars d'històries.
Aquest primer destí triat per l'autor es tracta d'una illa anomenada Sandy Islan. Terreny que durant anys va figurar en els mapes de les institucions geogràfiques més rellevants. Vel que va caure després del descobriment que, en realitat, en les latituds que figurava, no existia més que oceà. La seva solidesa no tenia importància, Sandy Islan era la demostració que la idea que el món és un lloc conegut i controlat era només un supòsit. «A l'empresa d'apartar els dubtes, tan pròpia de la raó moderna, perdem alguna cosa», assenyala l'autor. Tal com suggereix un grapat de fantàstiques fotografies que avui ocupen el lloc de Sandy Island a Google Earth, la seva desaparició la va consolidar com a base rebel de la imaginació, piquet de les tecnologies de l'omniconeixement.
A allò inesperat en un planeta mapejat, i per tant explicat, Bonnett descobreix tot un nou planeta per mapejar i explicar de les maneres més diverses, transformant les fronteres en toves concepcions polítiques. L'home actual no ho sap tot, no està tot descobert i conquistat. El territori és material amorf al qual li donem forma nosaltres mateixos, i on construïm la nostra identitat i memòria. Amb aquesta idea es llança l'autor al redescobriment de 48 coordenades. Quan ja tot racó del planeta sembla haver estat descobert, la capacitat de l'ésser humà li dona la volta amb la finalitat de no deixar de ser grans descobridors.
És així com des de fa un temps s'han posat de moda els recorreguts per les ciutats subterrànies sepultades sota de les grans ciutats com París o Capadòcia, els intricats corredors són compartits a les xarxes socials i a la seva descripció fa esment l'autor en el capítol denominat «laberint».
És en aquesta dimensió desconeguda a la qual viatja l'autor, en la qual descobreix ciutats dins d'altres ciutats, on esmenta el cas de Leningrad, actual Sant Petersburg. La confluència de noms acredita la mateixa confluència de significats, i una història pròpia de cada època. Una Leningrad que fa referència als herois de la Segona Guerra Mundial que van aturar l'exèrcit nazi, contra una Sant Petersburg carregada d'una suposada bohèmia moderna condesada en les seves biblioteques, llibreries i cafès «moderns» allunyats d'un gris comunisme que l'estat vol deixar enrere.
En el seu periple per descobrir llocs, Bonnett arriba a les ciutats esquer d'Anglaterra, de les quals ja no queda el menor vestigi. Es tracta de ciutats falses, construïdes als voltants de ciutats veritables, que s'aixecaven com esquers perquè els bombarders nazis les confonguessin i deixessin caure-hi les seves bombes. De gran èxit en la seva època, en moltes d'elles van esclatar més bombes que en localitats veïnes, de les quals només queda el seu record perdut en la història.
