El cineasta de Buenos Aires Santiago Mitre va donar-se a conèixer internacionalment gràcies a El estudiante (2011), film rodat amb un equip tècnic i un pressupost mínim en el qual ens contava una brillant dissecció de la política a través d'un jove estudiant universitari i el seu periple en el moment en què decideix formar part d'un partit polític. El film, guanyador en festivals com Gijón o Locarno, va permetre al cineasta prosseguir el seu notable talent narratiu amb altres títols com Paulina (2015) i també poder comptar amb produccions més ambicioses, com aquesta darrera proposta La cordillera.

En aquesta ocasió, Mitre torna altra volta a l'anàlisi política per presentar-nos Hernán Blanco, un home comú, de classe treballadora i que començant des de baix ha aconseguit esdevenir president d'Argentina. Amb tan sols sis mesos en el poder, Blanco assisteix a una important cimera de països llatinoamericans que ultimen els detalls per crear una Aliança petroliera transnacional. La reunió -celebrada en plena serralada dels Andes, a més de 3.000 metres d'alçada- es preveu tensa, ja que el Brasil pressiona per endur-se el paper més sucós de l'acord, però aquest no serà l'únic contratemps al qual haurà de fer front el president: l'ombra d'un cas de corrupció plana sobre el seu govern, i a més a més, haurà de resoldre un assumpte personal relacionat amb la seva filla que podria afectar tant la seva vida privada com pública i destapar que el seu passat no és tan immaculat i honest com aparenta.

Presentada en la secció Un certain regard del darrer festival de Canes, La cordillera compta amb l'actor Ricardo Darín com a eix principal del relat al voltant del qual gira un elenc d'allò més internacional format per, entre d'altres, les argentines Dolores Fonzi i Érica Rivas ( Relatos salvajes), els espanyols Elena Anaya ( La piel que habito) i Daniel Giménez Cacho ( Blancanieves), la xilena Paulina García (destacadíssima protagonista de Gloria) i el nord-americà Christian Slater.