L'any 2013, els autors Javier Calvo i Javier Ambrossi estrenaven al hall del Teatro Lara de Madrid La llamada, un musical que es preveia efímer (només vuit funcions) i que bevia de la cultura més underground i kitsch heretada de la movida madrilenya en general i de les primeres obres de Pedro Almodóvar en particular. L'insòlit èxit obtingut en aquestes estrenes van llançar el musical fins a l'escenari principal del teatre tot convertint-se gairebé en una obra de culte que encara, a hores d'ara, continua representant-se i fins i tot exportant-se a altres països.
Després del seu pas a l'audiovisual amb la web sèrie Paquita Salas (2016), Calvo i Ambrossi es llancen en l'àmbit del cinema tot adaptant el seu propi musical. La llamada ens conta la història de la María i la Susana, dues adolescents de disset anys que senten una passió enorme pel reggaeton i l'«electro-llatí» (juntes formen un grup anomenat Suma Latina). Totes dues es troben al campament La Brújula, un campament d'estiu cristià ubicat a Segòvia i al qual assisteixen des de petites. Aquest campament està coordinat per dues monges: Bernarda, una dona moderna i de bon cor que intenta transmetre la fe a través de la música, i Milagros, una novícia jove i innocent amb dubtes que és fan empedreïda del grup musical Presuntos Implicados. Durant les nits que passa allí, la María té aparicions de Déu que li canta cançons de Whitney Houston, una aparició que també provocarà notables canvis en les vides dels personatges, que els farà qüestionar-se la seva existència i plantejar-se nous reptes futurs.
A l'hora de realitzar aquesta adaptació cinematogràfica, els directors han decidit tornar a reunir l'elenc artístic original de l'obra teatral, format per Macarena García, Anna Castillo, Belén Cuesta, Gracia Olayo i Richard Collins-Moore, actor d'origen anglès que es va fer força popular a Catalunya gràcies a les seves col·laboracions amb el grup teatral Dagoll Dagom.
