Dura i controvertida, sense concessions, basada en una història real, Roberto Saviano descriu a «La banda dels nanos» l'ascens al poder de Nicolau el «Marahá», futur cap de la màfia napolitana.

matías crowder

Fins fa uns anys els nens dels barris pobres de Nàpols eren sentinelles. La conjuntura històrica de la màfia moderna ha deixat el poder a les seves mans. Els grans caps són a la presó i els que no, no surten del búnquer per por de ser cosits a trets. Així que al carrer només queden els joves, els que han de fer-se amb una plaça de droga amb quinze o setze anys. Paguen a la policia, fan arribar la droga des de l'estranger, mantenen els preus, controlen als clients i guanyen fortunes. Basada en una història real, la de Lino Sibillo, detingut el 2015, el llibre de Saviano relata aquell buit de poder delegat en els més joves.

Roberto Saviano sap situar el lector des de l'inici de la història a la perifèria del Nàpols on es fan fortes les màfies. En aquelles «palomeres» del suposat progrés napolità, barris allunyats en què els integrants de les màfies respecten els límits dels seus carrers com si es tractessin de les seves pròpies cel·les: no poden sortir del barri sense posar en perill les seves vides. Però dins d'ell, són els seus reis. Barris on una família ho domina tot, i de la qual depenen extorsions, drogues o joc.

És en aquell món on un adolescent somia tornar-se el capo del barri. El seu nom, Nicolau, la seva lectura preferida, Maquiavel. Gairebé cinc-cents anys abans que vingués al món, ja hi havia un home capaç de discernir sobre la veritable naturalesa de l'ésser humà, bolcat en els consells d'un Príncep. El Príncep, repassa Nicolau en la seva lectura, no ha de basar el seu poder en l'amor. L'amor, quan les coses van malament, s'oblida, i la gent aviat canvia de vorera. En canvi la por perdura per sempre.

Nicolau sabrà obrir-se pas en aquell marc de corrupció i delicte. Cada barri té una llei, la del «sistema». Un «sistema» propi, que corre en paral·lel al capitalisme salvatge del món modern, on el valor, l'honor, i per descomptat els diners, cobren característiques pròpies. Crida l'atenció que Nicolau respecti al «sistema» i s'autodefineixi com un seu «soldat». Qui vulgui treballar per ell haurà de saber les lleis del sistema a la perfecció, per fer-les seves. La resta, com diu en la seva tesina de l'institut, només serà «un fotut».

El jove napolità té la seva pròpia tropa, el grup de nois que coneix del barri de tota la vida, i que el situen en el paper de líder. Els carrers són d'ells, que recorren en els seus escúters venent drogues, només per gastar els diners, guanya més del que fa el seu pare durant un any en només una setmana, en roba i calçat de marca. Aviat aconsegueix comprar una pistola que sembla sortida d'un vell wester. En té prou amb això per fer-se notar al barri i cometre una sèrie d'atracaments per tot Nàpols. Serà la seva forma de guanyar-se el respecte dels grans per fer-se conegut i aconseguir una porció d'aquell pastís que només els depredadors més hàbils es disputen.

Amb aquell mateix aire amb el qual Mario Puzo va saber descriure l'ascensió dels capos pel tinglado de poder de les màfies a Amèrica, Saviano sap desenvolupar i enganxar el lector a l'escenari modern de Nàpols, allà on les drogues són la principal matèria primera de les grans fortunes que creixen de la nit al dia.

Roberto Saviano (Nàpols, 22 de setembre de 1979) va fer el salt a la fama amb Gomorra (2006), on explicava el dia a dia dels clans de la Camorra. D'aquest llibre van sortir una pel·lícula i una sèrie i, després de l'èxit, va documentar el negoci internacional de la cocaïna amb ZeroZeroZero (2013). Amenaçat de mort, l'escriptor napolità no pot trepitjar Nàpols sense posar en risc la seva vida i viatja per tot el món amb escorta policial.