Les expectatives eren altes. Tal vegada massa. El cert és que del nou treball de The National se n´esperava molt i, com acostuma a passar en aquest tipus de situacions, el resultat no va acabar de convèncer a tothom en el dia del seu llançament. No obstant això, el cert és que al quintet d´Ohio no se´l pot acusar de conformista. Després d´haver-lo escoltat un mínim de quatre vegades, el setè treball de la banda liderada per la profunda veu de Matt Berninger acaba demostrant trobar-se sobradament a l´altura. Fresc, delicat i harmònic. Així sona un disc que arriba quatre anys després de Trouble Will Find Me (2013), i quan es compleix una dècada de l´inigualable Boxer (2007). A vegades intimista i melancòlic (Nobody Else Will Be There, Walk It Back, Born To Beg) d´altres, elèctric i reactiu (Day I Die, Turtleneck -amb un èpic duel de guitarres-), la dotzena de cançons que conformen Sleep Well Beast sonen, ni més ni menys, que a The National; avui dia, una de les bandes de rock més influents del planeta. Tal vegada no seria aquest el disc més recomanable per iniciar-se, però de ben segur que a final d´any no faltarà en els deu primers llocs de les llistes del millor.
