La novel·la d'Albert Sánchez Piñol La pell freda donava clarament per a una pel·lícula, però també feia patir la possible dificultat per visualitzar les seves idees narratives més suggeridores. La resposta la tenim ara en una adaptació coproduïda entre Espanya i França que va dividir la crítica al seu pas pel darrer festival de cinema de Sitges.

Dirigida per Xavier Gens, l'esplèndid autor de Frontera(s) i també d'una molt desigual adaptació del videojoc Hitman (de fet, sembla ser que va acabar abandonant la postproducció del film), La pell freda té el repte de resumir el text en només 100 minuts i, al mateix temps, fer creïble visualment la seva aposta per un survival particularment epidèrmic.

El punt de partida és el mateix: en una illa remota de l'Antàrtic, dos homes que hi han arribat per motius ben diferents s'han d'enfrontar a les misterioses criatures que apareixen cada nit. A partir d'aquí, Gens elabora una faula que compensa les seves el·lipsis respecte al llibre apostant per un estil més simbòlic que explicatiu i que prefereix centrar-se en la tensió de la trama principal que no en les seves ramificacions argumentals.

La pell freda compta amb un interessant repartiment encapçalat per David Oakes (actor televisiu vist en sèries històriques com Els pilars de la terra o la recent Victoria), Ray Stevenson i Aura Garrido, i va suposar un dels darrers treballs del mític Gil Parrondo, dissenyador de producció que va morir el passat 24 de desembre després de forjar-se una de les trajectòries més sòlides de la història del cinema espanyol.