A pesar que es va passar tota la dècada dels anys noranta del segle passat fent pel·lícules, al cineasta Cédric Klapisch l'èxit li va arribar l'any 2002 amb Una casa de locos, espessa traducció de l'original L'auberge espagnole, on elaborava un relat coral al voltant de les vivències d'un grup d'estudiants d'Erasmus que residien a Barcelona.
Aquesta bona acollida va propiciar que Klapisch en realitzés dues seqüeles més (Muñecas rusas i Nuestra vida en Nueva York) tot seguint les passes i la vida d'en Xavier, el protagonista principal de tots el relats que fou interpretat per l'actor Roman Duris.
Tanmateix, Klapisch també ha explorat altres vies sense deixar, això sí, el format de relat coral, però centrant-se sobretot en l'àmbit familiar i les llums i ombres que es poden despendre d'aquesta mena de relacions.
D'aquesta manera, títols com Como en las mejores familias (1996) ja marcaven en certa manera tot allò que vint anys després el mateix cineasta conta a Nuestra vida en la Borgoña (traducció altre volta llepada de l'original el francès Ce qui nous lie), i de la mateixa manera que en el film anterior una absència marcava el desenllaç de la reunió familiar que s'havia proposat per celebrar un aniversari, en aquesta ocasió serà la mort del patriarca familiar la que esdevindrà detonant de tot el posterior relat. Així, aquesta mort farà que, deu anys després d´haver abandonat la llar, un dels fills torni per reunir-se amb els seus altres dos germans. Amb la verema a punt de ser recollida, aquests tres germans recuperaran la seva fraternitat, evolucionant i madurant al mateix temps que el vi que produeixen, mentre el pas de les estacions també marcarà el seu esdevenir.
Pio Marmaï (Vendeur), Ana Girardot (La próxima vez apuntaré al corazón) i François Civil (Objetivo: París) formen el trio protagonista d´aquest relat on apareix també l'actriu espanyola María Valverde.
