El títol podria resultar desconcertant sinó fos per la claretat argumental amb la que l´artista destil·la el seu procés de treball: «Una ànima, dos cervells —expliquen els responsables de la mostra de Bàscara—, s´articula i manifesta en tres àmbits: la figura, l´abstracció i els paisatges de l'ànima.

Tres àmbits que, a banda del que el seu nom indica, s´eixamplen, s´encavalquen i interaccionen.

Però que són, tots tres i per sobre de tot, la plasmació en imatges de la pròpia intensitat emocional i de pensament; una força, aquesta, que poua del llegat de la seva genètica materna (l´avi Miquel, la tieta Maria Dolors, la mare...), assaonada pels anys d´atenció al proïsme en l´àmbit de la salut, construïda sobre un aprenentatge intens i metòdic (sàviament enriquit per escoles de procedència diversa), i finalment matisada i destil·lada pels seus processos introspectius, espirituals i reflexius des de Pujarnol (El Pla de l´Estany)». El resultat de tot plegat, com no podria ser de cap altra manera, és un viatge de naturalesa plàstica on l´element motor és la pròpia subjectivitat de l´artista i la seva erxperiència vital.