L'any 1988 el cineasta Carlos Saura estrenava El Dorado, pel·lícula on relatava la recerca per part d'un grup de conqueridors espanyols encapçalats per Pedro de Ursúa i Lope de Aguirre de la mítica ciutat de El Dorado, un llegendari regne d'abundants mines d'or i de riqueses inimaginables.

El film, que es va convertir en la producció més cara de la història del cinema espanyol (mil milions de pessetes de l'època), va esdevenir un sonat fracàs de crítica i públic, fent trontollar fins i tot la carrera del mateix director que no es va refer fins, aquesta vegada sí, l´èxit assolit uns anys després amb ¡Ay, Carmela!.

Gairebé trenta anys després, un altre cineasta que també ha patit profunds alts i baixos en la seva filmografia, com és Agustín Díaz Yanes, reprèn en certa manera el relat que va oferir Saura. En aquest cas, però, Yanes es basa en un text fins ara inèdit de l'escriptor Arturo Pérez-Reverte (del qual ja va adaptar- l'any 2006 amb notable encert Alatriste) per proposar una narració de la qual se subratlla el màxim rigor històric i inspirada en l'expedició dels conqueridors espanyols del segle XVI Lope de Aguirre i Núñez de Balboa.

Aquests dos personatges van organitzar un grup de trenta homes i dues dones per endinsar-se al bell mig de la selva amazònica a la recerca del mític El Dorado, una ciutat que es creia completament feta d'aquest preuat metall. Amb la intenció de sortir de la misèria en què vivien al seu país natal i aconseguir riqueses, glòria i fortuna, aquest grup d'aventurers va iniciar un viatge on, més enllà del romanticisme de l´empresa, va sorgir tota la crueltat i les misèries morals que acumulaven cadascun dels protagonistes.

Amb un quartet d'intèrprets de luxe en els papers principals del relat com són Raúl Arévalo, José Coronado, Bárbara Lennie i Óscar Jaenada, Oro assumeix el repte d´erigir-se en l'èxit de crítica i públic que no va aconseguir el precedent signat per Carlos Saura.