Ja feia temps que Netflix difonia uns enigmàtics teasers i feia córrer imatges d'una sèrie, Dark, que la mateixa plataforma batejava com la nova Stranger Things. Al final vam descobrir que es tractava de la seva primera producció alemanya, un thriller sobrenatural que, efectivament, juga amb elements similars de la seva sèrie més icònica.

Estrenada divendres passat a tot el món, Dark efectivament beu de nombrosos referents, però d'una manera més dissimulada i menys iconoclasta que Stranger Things. Com aquesta, parteix d'unes premisses molt hereves de l'imaginari de Stephen King, perquè de l'escriptor agafa idees com la comunitat enfrontada a una amenaça sobrenatural que salta de generació en generació, parla de pecats que passen de pares a fills i basa bona part de la seva artilleria fantàstica en monstres que assetgen molt a prop de casa. Però aquí no hi ha efecte nostàlgic, i l'humor és relatiu: Dark acaba inspirant-se molt més en una determinada sèrie B, infinitament més crua, en què hi ha poc marge per als bàlsams dramàtics. És més de terror que d'aventures, i els personatges són més sinistres que empàtics. Sense oblidar que té alguna cosa dels aires malsans de Twin Peaks en la seva radiografia d'una societat que, de mica en mica, treu el pitjor d'ella mateixa davant l'evidència que no sap enterrar els seus morts.

Creada per Baran bo Odar, Dark comença quan dos adolescents desapareixen al mig del bosc. Aviat s'activen tots els equips de recerca, que centren la investigació en unes grutes properes al poble on, molts anys enrere, ja s'hi va produir un succés molt tràgic. Mentre les autoritats intenten aclarir els fets, les famílies van revelant, portes endins, que tot plegat no és nou: de manera cíclica però imparable, la comunitat afronta cada determinats anys la desaparició de joves, i sempre semblen ser víctimes d'un fenomen sobrenatural. Al llarg dels seus deu episodis, Dark juga hàbilment a conjugar els seus enigmes (segurament menys sorprenents del que s'espera si s'han vist pel·lícules com The Tall Man) amb una suggestiva radiografia dels secrets familiars. En el seu repartiment destaca Oliver Masucci, que interpretava Adolf Hitler a la comèdia Ha vuelto, també de Netflix.