Possiblement ens hem acostumat en excés a associar l'anomenat cinema independent a tot allò que es produeix fora dels marges dels grans estudis de Hollywood, un fet que s'aguditza a causa que difícilment les distribuïdores de les nostres contrades s'atreveixen a importar films d'aquestes característiques que provinguin d'altres latituds. Sortosament, i en el cas del cinema britànic, enguany hem pogut gaudir de dues propostes que mostren com al Regne Unit també es creen excel·lents relats allunyats de les grans produccions. Si fa uns mesos ens impactava el brutal relat d'amor i odi que destil·lava cada fotograma de Lady Macbeth, ara convé afegir-hi la no menys peculiar relació amorosa que s'estableix d'epicentre argumental a Tierra de Dios, film que s'ha erigit en un dels més premiats al seu país d'origen i que esdevé el debut com a cineasta del fins ara actor Francis Lee.

Amb les terres de Yorkshire com a teló de fons del relat (indret on es va criar el mateix director), Tierra de Dios ens presenta a un granger anomenat Johnny que passa per una etapa d'allò més depressiva a causa de la malaltia del seu pare: gairebé condemnat a haver de tenir cura de tot i tothom i realitzant perillosos flirtejos amb l'alcohol, en Johnny començarà a albirar certa pau interior en el moment en què un immigrant romanès aparegui a la seva vida a la recerca de feina. Treballant gairebé colze a colze per tirar endavant la granja, la relació entre ambdós protagonistes deixarà ben aviat de ser purament professional per a convertir-se en una descoberta sentimental.

Amb un argument que ha evocat certs paral·lelismes amb el film d'Ang Lee Brokeback Mountain (2005), Tierra de Dios fou una de les grans guanyadores (juntament amb la citada Lady Macbeth) de la darrera edició dels premis del cinema independent britànics, tot enduent-se les estatuetes a la millor pel·lícula, el millor guió (signat pel propi Francis Lee) i al millor actor principal (Josh O'Connor).