Tot i que la poc afortunada traducció del seu títol original ( The Star) pot remetre a l'època daurada de Paco Martínez Soria, res més allunyat de la realitat: Se armó el Belén esdevé la proposta nadalenca que la productora Sony Pictures ha triat per concloure un any en que el seu apartat d'animació ha comprovat com, per una banda, la tirada dels personatges dels Barrufets encara aguanta ( El poble amagat va assolir unes notables xifres de taquilla) i, per altra part, la pretesament original proposta de donar vida animada a les emoticones ( Emoji: la pel·lícula) s'estavellava estrepitosament. Potser a l'espera de retornar als seus títols més consagrats com la notable Pluja de mandonguilles (2009), els estudis Sony han optar per encarregar el projecte de Se armó el Belén al animador Timothy Reckart, autor amb poca experiència però que amb el seu curtmetratge Head Over Heels (2012) va assolir un reconeixement unànime que el va dur a estar nominat als premis Oscar.

El film, doncs, ens proposa una mena de lliure versió del relat de la Nativitat en la qual acabaran confluint-hi els personatges protagonistes, encapçalats tots ells per un petit ase anomenat Bo el qual anhela una vida més enllà de la seva rutina diària en el molí del poble. Quan el valent ase decideix reunir el coratge necessari per complir l'aventura dels seus somnis, iniciarà un viatge on coneixerà nous companys com la Ruth, una adorable ovella que ha perdut el seu ramat, o en Dave, un colom amb grans aspiracions. Durant el seu camí, en el qual segueixen una Estrella molt especial, trobaran a més a més a tres camells i a altres excèntrics animals, convertint-se tots plegats en els herois no reconeguts del primer Nadal.

Tot i que potser no esdevé un gran al·licient, de la cançó original del film (i nominada als Globus d'Or) s'encarrega de posar-hi veu la cantant Mariah Carey