Ella li recorda algú, encara que no sap a qui. Assegut en l'estació de tren, la veu córrer decidida cap a les vies, vestida de negre, amb la seva bosseta vermella. En adonar-se que es tracta d'una suïcida, corre a impedir que es tiri sota el tren, però quan passa el comboi ja és massa tard. La policia, a qui alerta, no troba el seu cos per cap costat. Què succeiria si un dia, assegut en un lloc qualsevol, el lector de Tolstoi veiés passar algun dels seus personatges pel carrer?, es pregunta. Perquè qui ha vist, juraria, és la mateixa Anna Karenina, el tràgic final de la qual sembla decidida a reproduir en la vida real.

El funcionari jubilat, amant de la lectura, no desisteix a la primera, i espera allí assegut tarda rere tarda a que la dona de la bossa vermella torni a aparèixer. I així ho fa. El mateix vestit negre, la mateixa bossa vermella, la mateixa Anna Karenina sortida de la immortal obra de Tolstoi. Aquesta vegada, corre més ràpid i ella, espantada, torna pel bosc. Aconsegueix seguir-la fins al que sembla una estranya casa abandonada, la biblioteca Caxton, on descobrirà que els personatges més importants de la literatura, des de Drácula fins a Sherlock Holmes, habiten aquell apartat racó del món, gràcies als seus lectors, que els han tornat reals. Es tracta d'un dels fascinants contes del segon lliurament de Música nocturna, de John Connolly, que conjuminen el terror i la fantasia en una sèrie de relats fantàstics.

Els llibres són els protagonistes de diversos dels contes. No solament les primeres edicions i originals perduts que arriben al costat dels personatges de ficció trasplantats al món real, sinó els misteriosos, els maleïts, els perduts, els mai escrits.

En els seus relats, el sobrenatural s'obre espai cap a un terror que fa recordar els grans clàssics americans, on Poe encapçalaria la llista. I és que Connolly visita en la seva literatura nombrosos temes clàssics dels contes de terror, com fantasmes, exorcistes, apareguts, dimonis, al mateix temps que els mescla amb les biblioteques, els llibres encantats, els personatges literaris que cobren vida. I no per ser temes clàssics deixen de ser originals, sinó que Connolly sembla obstinat a reinventar el gènere.

John Connolly és a dia d'avui un autor consagrat en el panorama actual de la novel·la negra, la sèrie de les seves reeixides publicacions que té com a personatge principal el detectiu Charlie Parker, que ha arribat inclús a la televisió. No obstant això, des de fa temps Connolly transita menys el seu carrer principal, la del policial, i s'endinsa amb freqüència en els carrerons laterals del misteri i el terror amb aquest segon lliurament de Música nocturna, sèrie de contes on el terror és com una taca d'oli que creix, per la mateixa gravetat, sense que el lector se n'adoni fins que és massa tard i es veu atrapat, com un dels seus personatges, en la seva lectura.