Probablement el nom de Ringling Brothers and Barnum & Bailey Circus no soni gens a la majoria de mortals, però per als amants del circ ha esdevingut tota una institució: dissolt precisament aquest any 2017 a causa de la poca afluència de públic i de les constants batalles legals amb les associacions animalistes, aquest circ ha comptat amb gairebé un segle i mig d'història des de que el seu fundador, l'empresari P.T. Barnum, el concebés l'any 1871 com el més gran espectacle que es podia veure a la Terra.

El gran showman s'erigeix, doncs, en una relat biogràfic al voltant d'aquest home de negocis que, en el moment en què la seva empresa se'n va en orris, decideix embarcar-se en un projecte colossal: crear un gran i sorprenent espectacle circense.

Per a això, aquesta mena d'inventor del que avui anomenem el show bussines buscarà artistes únics, des de nans a dones barbudes, passant per equilibristes i tota classe de xous imaginatius. Amb el lema sempre present que per fer alguna cosa nova cal fer alguna cosa poc convencional, Barnum va assolir un èxit rotund que li va permetre, entre d'altres coses, comprar un tren amb què el seu espectacle viatjava arreu dels Estats Units.

A l'hora de concebre aquest relat, el debutant Michael Gracey ha optat per fugir del que podria considerar-se una pel·lícula biogràfica convencional per convidar l'espectador a presenciar un film farcit de números musicals i amb una estètica que no amaga les seves influències del Moulin Rouge de Baz Luhrmann. Film que tot i comptar en el seu repartiment artístic amb noms com els de Michelle Williams, Zac Efron o Rebecca Ferguson, El gran showman deu sobretot la seva raó de ser al seu actor principal Hugh Jackman, el qual es va implicar des del primer moment en aspectes com els de la producció i la mateixa construcció del relat.