«Kiri» · L'entorn de la víctima

Una minisèrie britànica analitza les conseqüències del segrest i assassinat d'una nena en acollida

27.01.2018 | 07:01
«Kiri» · L'entorn de la víctima

Estem acostumats a veure produccions britàniques que, com Marcella o Happy Valley, donen la volta als patrons del thriller i s'endinsen en aquells temes que el gènere acostuma a convertir en contrapunts. A Kiri, de Channel 4, del que es tracta és de partir de l'assassinat d'una nena per reflexionar sobre les mancances del sistema d'acollida i llançar un parell de torpedes a la concepció burocràtica de la Justícia.

La Kiri del títol és una nena a qui els serveis socials li van trobar una nova família per l'historial delictiu del seu pare. Així, la seva vida es divideix entre la seva convivència amb els Warner i les seves visites regulars al seu avi biològic, que va reclamar el seu dret a veure-la.

Un món i un altre tenen un denominador comú: Miriam Grayson, l'educadora social que va tramitar el seu cas i que té una relació molt propera amb la nena. Un dia, justament mentre està amb el seu avi, la Kiri desapareix, i al cap d'unes poques hores, després d'un gran dispositiu de recerca, és trobada morta.

Tot apunta a l'entorn del pare de la nena, però el cas té unes conseqüències molt més àmplies: primer en Grayson, a qui es posa en dubte la seva capacitat per vetllar pels infants en acollida, però sobretot en una comunitat que no està gens preparada per afrontar algunes veritats sobre el crim.

Dividida en quatre capítols i dirigida per Euros Lyn, un habitual de sèries com Doctor Who o Daredevil, Kiri brilla per la seva aposta pel realisme, que la porta a renunciar a qualsevol lloc comú del gènere.

No hi ha, al llarg de la història, cap concessió al suspens tradicional, i de fet tots els girs de guió estan més orientats a apuntalar el seu combatiu discurs (és una crítica a la insistència del sistema a convertir els més vulnerables en meres estadístiques) que no a sorprendre l'espectador. Un dels plats forts de la funció és la interpretació de Sarah Lancashire, que ja oferia tot un recital de matisos i naturalitat a Happy Valley. Al seu costat, grans secundaris com Finn Bennett o Steven Mackintosh, encara molt recordat pel seu paper a Luther.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema