En sèries, a vegades apareixen títols dels quals no tenies massa referències i acabes pensant que serà una de les grans de l´any en curs. És el cas de Counterpart, una producció de la cadena Starz que conjuga el relat d´espies dels anys 70 amb el to de sèries com Fringe o The Americans.
El protagonista de Counterpart és Howard Silk, el veterà funcionari d´una enigmàtica agència. Dia rere dia, es dedica a elaborar uns informes de comunicació que no semblen portar enlloc mentre té cura de la seva dona, en coma induït després d´un accident. Un bon dia, quan encara li dura la frustració per haver vist denegat un ascens, el seu superior li demana que estigui present a una reunió amb un home «de l´altre costat», sense entrar en més detalls. Quan entra l´home, es veu a ell mateix, o almenys algú idèntic a ell. Resulta que l´agència per la qual treballa es dedica realment a encobrir un gran descobriment: un portal que permet accedir a una dimensió paral·lela, un món idèntic al nostre, amb persones idèntiques a nosaltres, però amb caràcters i vides molt diferents. En col·laboració amb el seu doble, Howard entra en un espiral de conspiracions que inclou una llista de víctimes potencials d´assassins «de l´altre costat».
El primer que crida l´atenció de Counterpart és la robustesa del seu guió: s´han vist pocs pilots amb tanta atenció al detall i tan conscients de la funcionalitat narrativa de tot el que s´ensenya en un pla o en una seqüència. El millor que se´n pot dir, en aquest sentit, és que si es tractés d´un episodi sense continuïtat funcionaria igual de bé, però saber que continuarà converteix la sèrie en un dels títols més prometedors d´aquest 2018. Un dels actius fonamentals de Counterpart és el seu protagonista, J.K. Simmons, que hi ofereix un veritable recital interpretatiu dotant els seus personatges d´uns matisos astoradors. Al seu costat destaquen secundaris com Olivia Williams, Harry Lloyd, Ulrich Thomsen, Mido Hamada, Nazanin Boniadi i Sara Serraiocco.
