Ben pocs cineastes podem trobar en l´actualitat que, com ha fet Paul Thomas Anderson, hagin assolit el privilegi de poder rodar lliurement sense restriccions ni pressupostàries ni narratives dins de la gran indústria nord-americana.

Esdevingut una mena de cronista de la història del segle XX del seu país (els pioners del petroli a Pozos de ambición, els anys posteriors a la II Guerra Mundial a The Master, el cinema porno i la contracultura sorgida als anys setanta a Boogie Nights i Puro vicio o la societat contemporània a Magnolia), Anderson ha sabut utilitzar magistralment aquets marcs temporals per no tan sols desgranar uns relats farcits de matisos, sinó també per jugar com ningú amb la barreja de gèneres cinematogràfics i exposar la seva superdotada posada en escena.

Autor total i amb un control ferri dels seus treballs (com bé ho demostra en aquesta El hilo invisible, on exerceix ell mateix de director, guionista i director de fotografia), Anderson decideix en aquesta ocasió traslladar-se a la Londres de mitjans segle XX per oferir-nos un relat d´aparença clàssica on el drama amorós n´esdevindrà el seu epicentre argumental.

D´aquesta manera, l´espectador coneixerà Reynolds Woodcock, un modista que, juntament amb la seva germana Cyril, han aconseguit esdevenir el centre de la moda britànica amb més «glamour» del moment, vestint amb el seu estil distintiu a la reialesa, estrelles de cinema i altres dames de l'alta societat. En la seva vida privada (la qual, segons Anderson, està inspirada en el cèlebre modista basc Balenciaga), Reynolds és un home metòdic i poc amant de la faramalla, que s´entrega totalment a la seva professió i que evita per damunt de tot qualsevol relació amorosa que pugui pertorbar la seva monotonia. Un bon dia, però, apareixerà a la seva vida una bella i temperamental jove anomenada Alma, una cambrera que es convertirà en la seva musa i amant i que, sense poder-ho evitar, farà trontollar l´estructurada vida del protagonista.

En la que, tal com ha dit el propi actor, pot ser la darrera interpretació que faci Daniel Day-Lewis, El hilo invisible compta també amb la presència de Lesley Manville (Maléfica) i de la pràcticament desconeguda Vicky Krieps (actualment la podem veure a la pel·lícula El joven Karl Marx) tot interpretant la jove Alma. La música original, com ja esdevé habitual en els ­darrers films de Thomas Anderson, la compon el membre del grup Radiohead Jonny Greenwood.