Cartes a Theo

12.02.2018 | 07:54
Cartes a Theo

Al llarg de la seva història, el món del cinema ha realitzat nombroses aproximacions a la figura del pintor Vincent Van Gogh, des de la seva vessant més popular i forjada als grans estudis com fou el film de Vincente Minnelli El loco del pelo rojo (1956) fins a relats més intimistes com els que realitzaren Robert Altman a Vincent & Theo (1990) o Maurice Pialat a Van Gogh (1991). A Loving Vincent la parella de cineastes formada per la polonesa Dorota Kobiela i el britànic Hugh Welchman no tan sols ens proposen una altra posada al dia de la tràgica existència del genial pintor neerlandès, sinó que, a més a més, ofereixen un relat en el qual s'introdueix un element detectivesc que parteix de la premissa que Van Gogh no va suïcidar-se sinó que fou assassinat.

D'aquesta manera, el relat de Loving Vincent s'inicia en el moment en què el jove Armand rep una carta del seu pare, el carter Joseph Roulin, per lliurar-la en mà a París a Theo, el germà del seu amic Vincent Van Gogh. Però a París no hi ha rastre d'ell, i només expliquen que va morir poc temps després que el seu germà Vincent es va treure la vida. En el seu esforç per lliurar l'última carta escrita per Vincent Van Gogh al seu germà Theo, Armand se submergirà en una investigació en la qual res sembla tenir massa sentit, i que el durà a la conclusió que el que es va considerar un suïcidi potser es va tractar finalment d'un assassinat.

Més enllà de la trama argumental que ofereix el film, allò veritablement destacable de Loving Vincent ho trobem en la tècnica emprada per traslladar el relat en imatges: els seixanta mil fotogrames que conformen el llargmetratge han estat pintats cadascun d'ells a mà per diversos artistes d'arreu del món, conformant d'aquesta manera el primer film de la història realitzat a l'oli tot donant vida als quadres més famosos de Van Gogh.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema