A pesar de les nombroses contrarietats pressupostàries i de visibilitat que pot suposar treballar als marges de la indústria, cineastes com Marc Recha són capaços de convertir aquests entrebancs en virtuts, prenent com a element fonamental d'una filmografia forjada amb paciència infinita i treball constant el fet d'abraçar una total i absoluta llibertat creativa.

És a partir d'aquesta llibertat que Recha ha anat configurant llocs comuns en les seves narracions, temes primordials com el despertar vital a què es veuen abocats els seus personatges i que solen focalitzar-se en les figures de nens o adolescents. Així es reflectia en films com Petit indi (2009) o Un dia perfecte per volar (2015) i també ho torna a fer a La vida lliure, on, en aquesta ocasió, el cineasta ens trasllada a l'illa de Menorca, gairebé a finals de la Primera Guerra Mundial, per endinsar-nos en aquest relat protagonitzat per dos germans (la Tina i en Biel) que frisen per retrobar-se amb la seva mare. Un valuós tresor que descobriran per atzar esdevindrà la possible moneda de canvi que podran utilitzar els germans per aconseguir un passatge que els dugui a l'Alger, l'indret on la mare va haver de marxar a la recerca de feina i d'una vida millor, però l'única persona que els pot donar un cop de mà en aquesta aventura és en Rom, un misteriós i solitari personatge amb el qual iniciaran una relació d'amistat que esdevindrà, alhora, tota una descoberta vital.

Presentada en el darrer Festival de cinema de Gijón, La vida lliure esdevé el debut artístic dels joves intèrprets Mariona Gomila i Macià Arguimbau, així com també suposa el retrobament del cineasta amb l'actor Sergi López, el qual ja havia col·laborat amb Recha en les esmentades Petit Indi i Un dia perfecte per volar.