La primera temporada de Jessica Jones va ser innovadora per moltes coses: primer, per la seva valentia a l'hora de subvertir els cànons i construir un personatge femení que defugia tota temptació paternalista (de fet, la trama, centrada en el procés d'emancipació i afirmació davant de l'home que l'havia controlat i fins i tot violat, no podia ser més clara en aquest objectiu) i després per la seva capacitat de donar un aire fresc i decididament arriscat a un gènere molt consolidat entre les audiències.

La gran incògnita de la segona temporada de Jessica Jones era, justament, si la sèrie seria capaç de mantenir el bon nivell de la seva predecessora, i més després de comprovar que la protagonista també despuntava amb llum pròpia a les dinàmiques grupals de The Defenders. La resposta és afirmativa i el balanç, molt positiu. El retorn de Jessica Jones no només preserva aquell prodigiós equilibri entre aventura superheroica i retrat sociològic de la primera entrega, sinó que encerta a l'hora d'expandir les seves fronteres argumentals. La història, ara més centrada en els seus orígens i els vincles amb la seva germana adoptiva, funciona perfectament com a relat detectivesc, però insisteix a aprofundir sense manies en les disjuntives morals de l'heroïna. La qual, per cert, encarna com poques l'alè tràgic (però no exempt d'ironia) de la seva condició de justiciera pública. I tot això mentre continua fent bandera de la promiscuïtat, el dolor i la mala llet com a estil de vida.

Un cop més, el repartiment és clau en la solvència del conjunt. Krysten Ritter té tan agafada la mida al personatge que fins i tot costa imaginar-se-la en un altre paper, mentre que Rachael Taylor i Carrie Ann Moss exerceixen d'esplèndids (i molt matisats) contrapunts. Per altra banda, entre les noves incorporacions destaquen la gran Janet McTeer, J.R. Ramirez, Terry Chen i Rebecca De Mornay. La segona temporada de Jessica Jones, ja disponible a Netflix, consta de tretze episodis dirigits per tretze realitzadores diferents, una iniciativa fantàstica de la qual s'hauria de prendre nota.