La setmana tecnològica està sent una de les pitjors que es recorden per al sector. A la mort del primer vianant per atropellament d´un vehicle autònom cal afegir-li un dels majors escàndols que s´han produït des que existeixen les xarxes socials en destapar-se que Facebook hauria permès que les dades de més de 50 milions d´usuaris es filtressin amb finalitats poc ètiques.
Dissabte passat, el diari nord-americà The New York Times i el britànic The Guardian publicaven a les seves pàgines com una consultora independent, Cambridge Analytica, havia recopilat les dades de més de 50 milions d´usuaris de Facebook sense el permís d´aquests. Segons els papers filtrats per Christopher Wylie, analista de dades de la companyia, l´objectiu de la campanya era el d´influir en la intenció de vot tant en les eleccions presidencials nord-americanes de 2016 que va guanyar Donald Trump com en el referèndum del Brexit del mateix any.
La utilització de les dades personals en campanyes electorals no és un fet nou. L'equip de Barack Obama ja presumia el 2012 d´utilitzar les xarxes socials per aconseguir arribar a votants de tot el país. Però mai s´havia fet tant a gran escala com en aquesta ocasió. I molt menys sense el consentiment dels mateixos usuaris.
A finals de la dècada passada, Cambridge Analytica ja havia demostrat com es podien predir resultats electorals basant-se en l´estudi i l´anàlisi de les dades obtingudes a les xarxes socials. Era qüestió de temps que aquestes prediccions es transformessin en una clara influència.
Poc després, l´aplicació ThisIsMyDigital-Life, desenvolupada per Cambridge Analytica, arribava a Facebook. Aquesta app accedia tant als perfils dels usuaris que donaven el seu permís com al dels seus contactes, el permís dels quals no havien donat. Com si es tractés d´un virus, els 320.000 usuaris que sí que van acceptar les condicions d´ús van portar Cambridge Analytica a tenir la informació dels perfils de més de 50 milions d'usuaris.
L'algorisme creat per la consultora, juntament amb els milions de perfils obtinguts, va permetre d´aquesta forma influir en la intenció de vot tant als Estats Units com a la Gran Bretanya.
Mort autònoma
L'altra gran notícia tecnològica dels últims dies ha estat la mort per atropellament d´una persona a la ciutat de Tempe, a l'estat nord-americà d´Arizona. La notícia no tindria major rellevància si no fos pel fet que aquest atropellament és el primer realitzat per un cotxe autònom amb un resultat de mort. La companyia Uber, propietària del cotxe en qüestió, va procedir a detenir el mateix dia totes les proves que realitza des de fa anys amb aquesta nova tecnologia.
La dada més rellevant -i per què no dir-ho, preocupant- que suscita el primer atropellament amb mort provocat per un cotxe autònom és el fet que no són massa els quilòmetres que acumulen aquests prototips d´Uber. El setembre de 2017, la companyia va anunciar que havien aconseguit els dos milions de milles recorregudes -3,21 milions de quilòmetres. Poc després s´ha produït el primer atropellament amb mort.
Segons l'informe de seguretat viària que anualment publica el departament de Transports dels Estats Units, l´any 2015 es van produir 32.166 accidents amb resultat de mort. El mateix informe revela que es van recórrer 5 bilions de quilòmetres. Això suposa un accident mortal cada 156 milions de quilòmetres.
Uber solament ha necessitat 3,21 milions de quilòmetres per matar el primer vianant. I sí, veient les imatges de l'atropellament, un es pregunta si una persona al volant hauria pogut evitar la tragèdia. Però tal vegada Uber està trepitjant massa l´accelerador amb el seu projecte de cotxe autònom. Waymo -una subsidiària de Google- acumula 6,43 milions de quilòmetres de proves sense incidents greus. Potser en això del cotxe autònom sí que calgui anar una mica més a poc a poc.
