Comença a haver-hi més sèries sobre Superman que pel·lícules, que ja és dir. Però en el cas de Krypton , DC i la cadena SyFy proven una fórmula una mica diferent, que Fox ja va provar amb Gotham amb relació a Batman: documentar els orígens del mite parlant d'aquelles situacions i personatges que contribueixen decisivament a la seva construcció.

S'ha de dir que el pilot de Krypton és força millor del que es podria esperar: primer, perquè a diferències d'altres sèries de la cadena, el seu look visual és prou efectiu i defuig l'excés de digitalització amb relativa habilitat; segon, perquè la història que explica, malgrat sonar a molt tronada, aconsegueix inserir-se amb coherència a l'univers de Superman. Creada per David S. Goyer, guionista de Batman Begins i El hombre de acero, la sèrie explica els intents de l'avi del superheroi per combatre les forces del mal, en una croada justiciera que s'identifica amb la que acabarà emprenent el seu futur nét a la Terra. De fet, l'ombra de Kal-El plana constantment sobre la trama, perquè hi apareix la icona del seu uniforme (que, com ja s'havia dit a les pel·lícules, és el símbol del seu clan) i s'inclou una pirueta argumental, forçada però solvent, que fa que el protagonista sigui conscient de les futures aventures del seu descendent.

La sèrie, formada per deu episodis, ha dividit fortament la crítica nord-americana. Hi ha qui valora el seu esforç per no ser una simple successió d'efectes visuals a l'ús i l'intent d'elaborar unes trames amb un mínim de calat dramàtic, però al mateix temps moltes crítiques coincideixen a subratllar que li falta molta més ambició narrativa a l'hora d'afrontar un imaginari tan popular. Un dels aspectes més aconseguits són els seus personatges, en gran mesura per la solvència d'un repartiment que encapçalen Cameron Cuffe, Georgina Campbell (la protagonista del capítol Hang the DJ de Black Mirror), Ian McElhinney, Elliot Cowan, Ann Ogbomo, Rasmus Hardiker, Wallis Day, Aaron Pierre i Kim Adis.