La novel·la d'Ernest Cline Ready Player One planteja un univers virtual on tothom pot ser qui vol ser, i per tant els humans ens hi transmutem en els nostres mites d'infantesa o aquells personatges que identifiquen els nostres anhels. Aquest material, forjat a partir dels imaginaris dels anys 80, semblava ideal per a un director en concret. I justament ell és qui firma aquesta esperadíssima adaptació cinematogràfica.

A l'any 2045, la humanitat viu pendent de l'Oasi, un exuberant univers virtual en què els jugadors adopten qualsevol avatar que vulguin per competir al llarg d'hores i hores. La seva implantació ha estat creixent perquè la desolació del món real demana a crits escapar-ne sempre que es pugui. Quan el creador del joc mor, deixa un missatge: el jugador que trobi els tresors que ha deixat repartits per tot l'Oasi, obtindrà el gruix de la seva fortuna i tindrà el control total d'aquest univers. El protagonista, Wade, és un jove que es llança a la competició sense pensar-s'hi ni un moment, però en la seva aventura descobrirà uns quants secrets inesperats.

Ready Player One és un autèntic festival per a iniciats en la cultura audiovisual moderna: la seva trama, que per si mateixa ja és una síntesi del gènere fantàstic de les darreres quatre dècades, inclou aparicions de personatges tan dispars com el Gegant de Ferro, Freddy Krueger o Batman, i també persecucions amb el DeLorean de Regreso al futuro i referències directes a Star Wars. Per tant, malgrat que hi havia certa llegenda urbana sobre la seva qualitat (desmentida en el mateix moment dels passis previs), no és cap bestiesa afirmar que Spielberg acaba de regalar-nos una altra icona generacional. El seu repartiment, esplèndid, inclou Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, T.J. Miller, Hannah John-Kamen, Win Morisaki, Julia Nickson i Simon Pegg.