L'any 1974, les productores Paramount Pictures i Dino de Laurentis van decidir adaptar a la gran pantalla el relat escrit per Brian Garfield Death Wish, i no van dubtar a triar Charles Bronson (un dels actors més populars en aquella època) per donar vida al seu personatge principal, un arquitecte anomenat Paul Kersey que deixa de banda el seu tarannà pacífic en el moment en què la seva família és agredida. A pesar que les crítiques no van ser gens bones (sobretot pel fet que el film oferia un missatge moralment repugnant), el fet és que el film es convertí en un fenomen de taquilla, tot donant peu a ni més ni menys que quatre seqüeles també protagonitzades pel mateix Bronson: Yo soy la justicia (1982), El justiciero de la noche (1985), Yo soy la justicia II (1987) i El rostro de la muerte (1994).

Amb l'esperit de reprendre el mateix personatge, i qui sap si un grapat de noves entregues, ens arriba ara El justiciero, film que pren pràcticament fil per randa el relat en què es basa tot variant alguns petits matisos, com traslladar l'acció de Nova York a Chicago o convertir el protagonista en cirurgià en lloc d'arquitecte.

D'aquesta manera, ens tornem a trobar amb un ciutadà anònim, discret i feliç amb la vida que li ofereix la seva feina i la seva família, que veu com de cop i volta tot se li en va en orris en el moment en què un grup de criminals assalten la seva llar, maten la seva dona i deixen la seva filla malferida i en estat de coma. Davant la passivitat de la policia, el ciutadà Paul Kersey decidirà canviar el bisturí i les pinces per armar-se fins a les dents i donar caça als culpables, fet que aprofitarà per eliminar qualsevol altre delinqüent que se li posi al davant i tingui ganes de brega.

Amb Bruce Willis prenent el relleu del personatge que va interpretar Charles Bronson, El justiciero està dirigida per Eli Roth, cineasta que va assolir cert prestigi dins del gènere fantàstic i de terror amb films com Cabin fever (2002) o Hostel (2005) i que ara es passa a la acció pura i dura.