Considerat com un dels capdavanters de la nova fornada de cineastes que sacsejaren el cinema alemany i europeu al llarg dels anys setanta del segle XX, Wim Wenders va deixar una petjada profunda en el cinema del darrer quart de segle gràcies a títols com El amigo americano (1977), Paris, Texas (1984) o Cielo sobre Berlín (1987). En els darrers anys, però, la filmografia d'aquest cineasta sembla haver-se difuminat o, més ben dit, diversificat, mostrant a cada nou projecte una capacitat de reinventar-se o d'abordar nous reptes que no sempre han esdevingut del tot reeixits. Tanmateix, Wenders tresoreja un bagatge i un ofici que el pas dels anys no és capaç de deslluir, i a pesar que aquests brots de genialitat són cada vegada més difícils de mostrar-se, relats com Buena Vista Social Club (1999), The Soul of a man (2003) o La sal de la tierra (2014), tots ells adscrits al gènere documental, donen bona fe d'aquesta retentiva.

Ja en el terreny de la ficció, i després de la menystinguda Todo saldrá bien (2015), Wenders torna a oferir-nos un relat intimista on les profunditats dels oceans i la bellesa de la natura es contraposaran a un desengany amorós fruit de la confusió. D'aquesta manera, Inmersión ens situa en primer lloc en un hotel de la costa francesa, on una biomatemàtica especialitzada en les profunditats abissals i un enginyer hidràulic es coneixeran per casualitat i iniciaran un apassionat romanç amorós. Per circumstàncies laborals, ambdós s'hauran de separar al cap d'uns dies, però mantindran la promesa i l'esperança que ben aviat es retrobaran. L'atzar fatídic, però, fa que ell sigui raptat per un grup de terroristes a Somàlia i, per tant, no pugui contactar amb la seva estimada; un fet, aquest, que ella, mentre treballa en un projecte d'immersió en els oceans per demostrar la seva teoria sobre l'origen de la vida al planeta, malinterpreti com que la seva història d'amor s'ha donat per acabada.

Basada en la novel·la homònima de l'escriptor escocès J.M. Ledgard, Inmersión compta amb una parella protagonista formada per James McAvoy i Alicia Vikander (la qual encara podem veure a la cartellera tot interpretant Lara Croft a Tomb Raider) i fou el títol escollit per inaugurar la darrera edició del Festival de Donostia.