Bill Hader és un dels màxims exponents de la comèdia nord-americana actual, i ho ha demostrat amb escreix en pel·lícules com Y de repente tú o The skeleton twins. Ara escriu, produeix, dirigeix i protagonitza Barry, una molt recomanable sèrie d'HBO que assoleix un prodigiós equilibri entre humor negre i romanticisme.
El protagonista, el Barry del títol, és un assassí a sou que viu en una mena de realitat paral·lela: va executant amb precisió els seus encàrrecs sense acabar de tenir vincles afectius amb ningú, i només troba una mica de tranquil·litat en les seves solitàries aficions. Un bon dia, la màfia russa li encarrega matar un noi que s'ha embolicat amb la dona d'un dels seus caps. Mentre el segueix, acaba accidentalment en una prova per a una escola de teatre i s'adona que actuar li dona una plenitud que el seu ofici li nega sistemàticament. També hi ajuda que a les classes hi ha la Sally, una noia que li roba el cor malgrat la seva ineptitud a l'hora de demostrar-li. Barry es disposa a deixar de matar per tal d'aprendre a ser actor, però el seu passat insisteix a reaparèixer.
Hader fa miracles amb una premissa que podria haver incorregut en molts llocs comuns. Per començar, per l'esmentat equilibri entre humor negre (i sovint eixelebrat) i una pàtina romàntica que defuig solucions previsibles, però també pel divertidíssim traç de situacions i personatges. Mentre les mires, arribes a sentir-te incòmode (és d'aquelles sèries en què rius mentre pateixes), però al mateix temps transpira un optimisme tan estrany com addictiu. El seu protagonista està realment magnífic (atenció a la primera escena del segon episodi: impossible no pixar-se de riure amb ell), però Barry també destaca per un planter de grans secundaris com Sarah Goldberg, Stephen Root, Anthony Carrigan o el veterà Henry Winkler. La sèrie està formada per vuit episodis de menys de mitja hora, i només veient-ne un parell ja t'adones que quan s'acabi la trobaràs molt a faltar.
