Pocs cineastes trobaríem en el panorama actual amb la capacitat de reinventar-se a cada nou film com ho fa el nord-americà Wes Anderson. Director ambiciós, incapaç d'estancar-se i sempre amb la originalitat i la capacitat de sorpresa com a estendards de la seva manera de concebre un relat, Anderson ha aconseguit crear una filmografia que beu de multitud de referents però que, alhora, sap mantenir un segell propi

Després d'enlluernar-nos amb la magistral El Gran Hotel Budapest (2014), el cineasta retorna amb Isla de perros a la tècnica de l'animació fotograma a fotograma, amb la qual ja va construir una altra obra mestra com l'adaptació de la novel·la de Roald Dahl Fantástico Mr. Fox (2009), per oferir-nos una mena de distòpia ubicada al Japó en un futur no gaire llunyà. Allí, i més concretament a la ciutat fictícia de Megasaki, l'alt índex de gossos que hi habiten ha provocat que una epidèmia de brot caní s'hi hagi propagat amb rapidesa. Davant el risc que pot provocar als humans, el major Kabayashi (una mena d'alcalde amb tics de dictador) decideix posar en quarantena tots els gossos i desterrar-los a una illa anomenada «Escombraries», on els canins hi quedaran confinats fins a nova ordre. Tanmateix, un noi anomenat Atari, nebot del major, no accepta aquests nous mandats i es disposa a viatjar a l'illa per a recuperar al seu gos Spots, tot mantenint la sospita que potser aquesta epidèmia ha estat provocada expressament pel seu oncle a causa de la veneració que sent l'home pels gats.

Amb explícits i declarats homenatges a mestres japonesos com Yasujir? Ozu, Akira Kurosawa o Hayao Miyazaki, Anderson construeix amb Isla de perros un relat per a tots els públics i amb multitud de lectures possibles per part de l'espectador que va alçar-se amb el premi al millor director en el darrer Festival de Berlín i que ha aconseguit que la crítica especialitzada l'hagi considerat ja una obra imprescindible. Per desgràcia, com sol ser habitual a les nostres contrades, la versió doblada ens impedirà escoltar les veus originals d'un fabulós elenc artístic format per, entre d'altres, Bill Murray, Harvey Keitel, Scarlett Johansson o Edward Norton, amb l'afegit, en aquest cas, de perdre'ns l'important matís que esdevé que els humans de la pel·lícula parlin en japonès i els gossos, en anglès.