27 de abril de 2018
27.04.2018

Avantguardistes d'avui

27.04.2018 | 02:35
Avantguardistes d'avui

REMEDIOS VARO; ROSSY DE PALMA; ALBERT MADAULA; MARTA SUREDA
Casa de Cultura de Les Bernardes, Salt. Carrer Major, 172. H Del 13 d´abril al 31 de maig. Feiners de 10 a 13 h i de 16 a 22 h. Dissabtes de 10 a 13 h. Diumenges i festius tancat.

Com ja és habitual en la programació expositiva de Les Bernardes, s´inauguren quatre exposicions simultànies que no només coincideixen en el temps, sinó que comparteixen alguns elements de la seva visió artística o marc conceptual. El gran encert d´aquest format resideix en la diversitat de l´elecció, que fa evident el fet que no es tracta d´una mostra col·lectiva sinó de quatre que, aparentment, podrien no tenir res a veure entre elles. Sempre, aprofundint en la mirada a les exposicions, s´hi descobreixen línies, mirades, contextos o concepcions de l´activitat artística que podem percebre com a paral·lels, més que iguals.
Les quatre exposicions actuals parteixen d´un nucli tan contundent i alhora ple de complexitats com és l´actitud de les avantguardes, alliberadora de normes formals i creadora de noves perspectives i praxis en el treball artístic. Com a causa, guspira encenedora d´aquest projecte quàdruple, hi ha la troballa d´una obra inèdita de l´artista Remedios Varo (Anglès, 1908); es tracta d´un dibuix a llapis d´una bellesa extraordinària que, a falta d´un títol definit per l´autora, s´ha titulat com a L´escura-xemeneies i que data de mitjans dels quaranta del segle passat, cosa que la situa en l´etapa mexicana de l´artista, forçada per l´exili arran de la irrupció del nazisme a Europa. Per moltes raons, i no només per la seva relació vital amb el surrealisme i altres avantguardes, aquesta artista motiva a caminar pels territoris d´artistes contemporanis com els que comparteixen programa amb ella. L´obra mateixa, plena de misteri i de força visual, contrasta i es complementa amb les propostes de Rossy de Palma, Marta Sureda i Albert Madaula, que alhora tenen altres confluències entre elles com la seva relació amb el llenguatge cinematogràfic i les seves implicacions pel que fa a la construcció de mirades sobre el gènere i la realitat social mateixa.
La coneguda actriu Rossy de Palma, per exemple, d´evident relació amb el cinema, presenta una sèrie fotogràfica que posa en qüestió tant continguts com pressupòsits de la forma i de la tècnica. Com a fotògrafa, l´artista desestima el perfeccionisme del mitjà i permet deliberadament que el resultat contingui imperfeccions pròpies de l´ús de mitjans digitals. L´altra transgressió clau és l´opció de realitzar una sèrie d´autoretrat sense mostrar mai el seu rostre ni, de fet, gairebé cap part del seu cos. Només es pot veure una mà nua en algunes de les peces, com una escletxa de revelació de la identitat. No obstant, i malgrat l´interessant resultat estètic, l´essència de l´obra rau en la seva aposta pel joc conceptual i la provocació a l´espectador. Quan la mirada topa amb obstacles, s´activen les preguntes; i són aquestes les encarregades d´engegar el pensament. Aquesta mateixa intencionalitat trobem en el projecte de Marta Sureda, que treballa el collage i la instal·lació d´alguns objectes amb un sentit crític sobre la construcció artificial de realitats, conformadores de normalització d´esquemes socials. L´obra resulta fascinant per dos motius; el primer és que la seva qualitat estètica i la seva execució impecable generen un magnetisme al qual es fa difícil resistir-se, mentre que el segon és el joc irònic, de vegades més subtil i de vegades més descarat, que proposa l´artista amb la seva detallista juxtaposició i mescla d´imatges. El cinema com a potent indústria de les imatges es troba latent en el conjunt. Això darrer no és, en canvi, tan evident a la mostra d´Albert Madaula, que per la seva proposta, més radicalment plàstica, ens sembla lluny d´aquesta escena. Si ens hi detenim una mica, però, veurem en les seves pintures agressivament coloristes, en la seva interpretació indubtablement contemporània del fauvisme i l´expressionisme, una representació dels artificis constructius de la mirada a l´individu modern, molt lligada també al cinema. Val a dir que també ell, com Marta Sureda o Rossy de Palma, participa activament i des de dins del llenguatge cinematogràfic en d´altres projectes. Trobem que, si aquestes dues encaren la qüestió del gènere des de la manipulació dels artificis d´elaboració de les imatges i l´impacte amb l´expectativa, Madaula s´hi submergeix des del caràcter mateix de la representació, val a dir que amb una intencionalitat força més diluïda pel vitalisme i l´energia de les creacions.
El projecte múltiple, o el conjunt de projectes, si es prefereix, és d´abast ampli, de plantejament obert i que convida a entrar-hi en profunditat. Parteix, com ho solem trobar en els programes expositius de Les Bernardes, ara comissariats per Laura Cornejo, d´una concepció molt especial de l´exposició; el tot és el resultat d´una col·laboració intensa i equilibrada entre els artistes i la comissària, en què la visió de conjunt que en té aquesta última dóna veu a les particularitats de cada un dels primers. Si una cosa manifesten aquestes quatre mostres és la diversitat de veus, la capacitat alliberadora del treball estètic i la reinterpretació crítica d´un art popular i industrialitzat com és el cinema. Podria passar una mica desapercebuda, però la petita mostra d´obra audiovisual que acompanya les sales de Marta Sureda i d´Albert Madaula, com també la produïda en motiu de la troballa de la peça de Remedios Varo, són també una bona clau de lectura del conjunt; parlen de les sensibilitats, dels continguts, de les intencionalitats de cada un dels artistes. I ens permeten jugar encara més a trobar-hi connexions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema