El 5 de juliol de 1980 es va disputar al All England Club de Londres una de les finals de tennis que, segons diuen els entesos, va passar immediatament als annals de la història d'aquest esport. A la gespa de Wimbledon s'hi enfrontaven dos estils de joc, dos caràcters i dues trajectòries totalment antagòniques: per una banda, el suec Björn Borg, anomenat «l'home de gel» pel seu tarannà gairebé impassible i disposat a fer història tot alçant-se amb el que podia ser el seu cinquè títol de Wimbledon consecutiu; per altra part, John McEnroe, un jove nord-americà indomable i geniut que venia a destronar Borg i a coronar-se com el nou rei del tennis mundial. Borg McEnroe és, més enllà d'una crònica d'aquell partit, un relat que confronta dos personatges dispars com si d'un mirall es tractés: el cineasta danès Janus Metz Pedersen (el qual, després d'alguns curtmetratges i un documental, debuta en el terreny del llargmetratge amb aquest film) centra sobretot la mirada en la figura del suec Borg i en la seva trajectòria vital que, a través de flash- backs, ens mostra un jove temperamental i impacient que va anar polint el seu caràcter al llarg dels anys. D'aquesta manera, el Borg madur i amb altes dosis d'autocontrol no deixà de veure aquell impertinent McEnroe com una mena de rèplica del que ell mateix fou no gaire anys enrere.
Amb un munt de mitjans tècnics per recrear tots els punts de vista possibles i l'emoció d'aquella final trepidant i una fotografia de pàtina granulada per ubicar perfectament l'espectador a l'any 1980, Borg McEnroe compta amb un elenc artístic encapçalat pels actors Sverrir Gudnason (desconegut a les nostres contrades però força popular a Suècia) i el nord-americà Shia LaBeouf ( American Honey, Wall Street 2), els quals donen vida respectivament a Björn Borg i a John McEnroe.
