Han Solo ha tingut més cobertura mediàtica pels seus insòlits problemes de producció (a mig rodatge, els directors Phil Lord i Chris Miller van ser substituïts per Ron Howard per les eternes «diferències creatives») que no pel seu arriscat plantejament: explicar les primeres aventures d'un personatge que, es faci el que es faci, sempre serà recordat amb el rostre de Har­rison Ford.

Alden Ehrenreich, vist en títols com Hermosas criaturas o ¡Ave, César! (on estava realment esplèndid, per cert), és l´encarregat de posar-se en la pell del mític antiheroi espacial. El film se centra tant en les seves primeres aventures com a mercenari a bord del Falcó Mil·lenari, juntament amb Lando Calrissian i Chewbacca, com en els seus primers enfrontaments amb l´Imperi, que ha convertit les rutes comercials de la galàxia en el més semblant a un joc de supervivència. Han Solo, malgrat tenir referències molt evidents a l´univers de la saga (una en concret, per inesperada, embogirà els fans), vol anar una mica per lliure i apel·la més al western de sèrie B que no a la típica superproducció.

Un dels aspectes més interessants del film, agradi o no a la Disney, és comprovar com hi conviuen l´estil eixelebrat de Lord i Miller amb l´artesana solidesa de Howard, clar autor dels passatges més discutibles. Amb tot, Han Solo aconsegueix sobreviure a les seves diferents ànimes narratives i es converteix en un entreteniment de primer nivell que té aquest do sovint tan menystingut d´arribar a diferents generacions d´espectadors. Al costat d´Ehrenreich, que no és Harrison Ford però sap oferir una visió molt digna del personatge, destaca la presència d´Emilia Clarke, Donald Glover, Woody Harrelson, Thandie Newton i Paul Bettany.