Amb una trajectòria audiovisual forjada al llarg de molts anys com a fundador i membre de l'equip del programa de reportatges de TV3 30 minuts, el periodista Carles Bosch va decidir fer el salt al llargmetratge documental prenent precisament com a punt de partida un dels treballs que havia realitzat per aquest programa: el de diversos cubans i les seves respectives famílies que l'any 1994 preparaven la seva sortida de Cuba per arribar a la costa dels Estats Units d'Amèrica.

Vuit anys després, Bosch va reprendre el contacte amb aquests protagonistes i el resultat en fou Balseros, documental que va arribar a estar nominat als premis Oscar. Després de tractar les relacions sentimentals de diversos presos i preses de Madrid a Setembres (2007) i de recollir el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzheimer a Bicicleta, cullera, poma (2010), Bosch ens mostra a Petitet la vida i sobretot el somni d'en Joan Ximénez, un gitano del Raval barceloní i fill d'un «palmero» d'en Peret, conegut amb el sobrenom de Petitet.

Aquest somni consisteix a portar la rumba catalana als escenaris d'un gran teatre, tal com va prometre a la seva mare poc abans de morir. Petitet és conscient que per portar a terme la seva promesa, haurà de superar molts obstacles: amb pocs recursos econòmics, haurà de fer «feinetes» puntuals, com comprar i vendre ferralla. Tampoc té contactes de pes a les institucions i no li resulta fàcil accedir als músics de grans orquestres simfòniques.

Malgrat tots els entrebancs i minvat de facultats per culpa de la malaltia crònica que pateix i que li provoca alts graus de debilitat muscular, s'adonarà que són molts (gitanos i no gitanos) aquells que ja han decidit mantenir-se fidels al seu costat i fer realitat el seu gran somni.

L'octubre del 2017 la promesa es va fer realitat.