Mentre encara hi ha persones que s´acosten a les taquilles per adquirir o recollir les seves entrades, ja hi ha aficionats que comencen a accedir a la plaça de toros, centenària i amb capacitat per a 13.000 espectadors. A l´esquerra, una parada ofereix tota mena d´objectes relacionats amb el món taurí: des de vestits de torero complets fins a bande­res espanyoles amb l´emblema del toro d´Osborne, passant per cartells, capotes, penjolls, banderilles, clauers, bosses... Molt a prop, el bar Le Plaza, seu de la Penya Taurina Sébastien Castella, és ple d´aficionats que prenen un cafè o beuen cervesa, vi, Pernod, Ricard... i comenten el cartell de luxe de la corrida del dia: Enrique Ponce, Morante de la Puebla i el mateix Sébastien Castella, amb toros de Núñez del Cuvillo. Les converses són similars uns metres més enllà, a la caseta que ha muntat la Penya Taurina Emilio Oliva, i a la resta d´establi­ments que, al llarg de tot el carrer, ofereixen tapes i rebujitos al ritme de les sevillanes que emeten els altaveus de diversos locals. Mentre sona Sueña la margarita, dels Amigos de Gines, Claude Salles, artesà de la Camarga, mostra a unes persones que s´han acostat a la seva parada els cinturons que elabora amb pell de toro i amb sivelles metàl·liques decorades amb motius taurins. Pel ­carrer, mentrestant, continuen caminant cap a la plaça més aficionats, alguns en família, mainada inclosa, alguns habillats amb roba amb emblemes taurins. En tota la zona que envolta la plaça no hi ha ni rastre de manifestants antitaurins, ni s´hi escolta ni una sola paraula en català ni en castellà; només en francès. És dijous, 12 d´agost, s´acosten les sis de la tarda i la plaça de toros de Béziers es prepa­ra per a la primera corrida de la seva Feria d´estiu.

Situada a uns 180 quilòmetres de Girona, passat Narbona, Béziers és una localitat francesa d´aproxidament 70.000 habitants que pertany al departament d´Hérault, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, més amunt de la Catalunya nord. La setmana passada s´hi van fer quatre curses de braus i tres de jònecs en la seva habitual fira taurina de mitjans d´agost, i fa ben pocs dies el seu alcalde, Raymond Couderc, s´oferia per acollir les corrides de toros que no es podran celebrar a Catalunya a partir que, l´any 2012, entri en vigor la prohibició que en va decretar el Parlament el 28 de juliol passat.

L´AFICIÓ FRANCESA, INDIGNADA

Però el 12 d´agost no hi ha catalans, a Béziers. I si n´hi ha són ben pocs. Ni tampoc aficionats als toros de la resta de l´Estat espanyol. La immensa majoria de les aproximadament deu mil persones que van assistir a aquella cursa de braus i les que l´endemà omplien la plaça per veure El Juli, José María Manzanares i de nou Sébastien Castella –el torero de Béziers, precisament, en plena celebració dels seus deu anys en actiu–, eren francesos, orgullosos de la seva afició i indignats amb la decisió dels polítics catalans: «Aquí les curses de braus són vistes com una cosa que forma part de la cultura i de la personalitat mediterrànies, no tenen cap component polític com sí que en tenen a Catalu­nya. Aquest ha estat el problema, allà». És l´opinió, compartida per bona part dels tauròfils francesos, d´Antoine Martínez, president de la Penya Taurina Emilio Oliva, de Béziers. La subscriu Mireille Polo, presidenta de la penya que hi ha a Nîmes dedicada a Sébastien Castella: «Ha estat clarament una decisió política per marcar diferències amb el Govern de Madrid». I encara una altra afirmació en el mateix sentit, aquesta de Juan Francisco Pons, francès amb familiars espanyols que sosté que «a Catalunya les corrides han estat prohibides per una qüestió política, perquè hi ha qui les veu com una cosa espanyola i es volen marcar diferències. A França, en canvi, l´afició als toros és de veritat, lluny d´aquestes polèmiques».

Una afició que no es queda en l´assistència a les curses de braus (més d´un centenar, l´any passat) que es programen en la cinquantena de places actualment operatives a França, concentrades en la franja sud del país, des del País Basc francès fins a la Catalunya nord, sinó que es prolonga amb tota mena d´activitats organitzades per penyes i clubs taurins que proliferen en aquesta mateixa zona geogràfica: excursions al camp per veure els toros, activitats socials, viatges per assistir a curses en altres places franceses i en espanyoles... En algunes places franceses, al marge de curses de braus (o en lloc d´aquestes), també s´hi practiquen les anomenades curses camargueses (consistents a agafar uns ornaments que es col·loquen al cap del toro) i curses de Les Landes (similars a la pràctica dels retalladors portuguesos).

Hi ha un considerable moviment taurí a França que es mostra de manera desinhibida: al voltant de la plaça de braus de Béziers abunden les parades on es venen tota mena de productes relacionats amb la tauromàquia, i moltes persones assisteixen a la plaça habillades amb roba amb motius taurins. Laurent Augier, per exemple, es passa cada any de l´abril al setembre anant de plaça en plaça per tot el sud de França venent capotes, banderilles, vestits de torero, clauers, figuretes i altres objectes amb motius taurins. Fins i tot banderes espanyoles amb el toro d´Osborne: «La majoria d´aquests productes es fabriquen a Barcelona i en altres llocs d´Espanya –comenta–. Nosaltres només els comercialitzem». Amb força èxit, si es té en compte la quantitat de gent que es va aturant a la parada: «En tot el sud de França hi ha molta afició als toros, i no crec que sigui possible una cosa semblant al que ha passat a Catalu­nya. Allò ha estat un foc d´encenalls, una polèmica que no tocava però que s´ha forçat per qüesions eminentment polítiques», sosté.

ELS ANTITAURINS, BEN LLUNY

Julien Drochaux despatxa en una parada on tenen molt èxit unes samarretes que mostren la imatge de (qui si no?) Sébastien Castella, amb la frase «Il est interdit d´interdire« («Està prohibit prohibir»). «Les vam començar a fabricar fa quatre anys –explica Drochaux– quan va haver-hi un cert moviment polític a França que semblava que podia intentar anar contra les ­corrides, però no va anar a més». En aquella ocasió, l´empresa francesa Banderillas va recuperar una de les consignes del Maig del 68 i la va combinar, amb autorització de Castella, amb la imatge del torero, per començar a comercialitzar aquestes samarretes que són tota una declaració d´intencions: «Assistir o no a una cursa de braus és una qüestió de llibertat personal, no es pot prohibir, però a Catalunya hi ha entrat en joc el fet que la tauromàquia és una mena de símbol d´Espanya, i per això s´hi ha anat en contra, per motius polítics». L´explicació de Drochaux deixa clar, però, que també hi ha un moviment antitaurí a França: «Sí que existeix, i tant, però la majoria de la societat francesa respecta la llibertat personal». Quan se li demana per què els antiturins no es manifesten al voltant de la plaça de Béziers, com sí que acostumen a fer-ho, per exemple, al davant de la Monumental de Barcelona, també és prou explícit: «Si demanen autorització per manifestar-se se´ls concedeix, però en una zona molt allunyada de la plaça. Així s´eviten incidents».

També volta per tot el sud de França oferint els seus productes Claude Salles, un artesà de Les Saintes-Maries-de-la-Mer, la capital de la Camarga, que assegura, d´entrada, que «ens agraden totes les coses dels toros, des que són al camp fins que són al plat». Salles elabora cinturons amb pell de toro, decorats amb sivelles amb motius taurins (tampoc no hi falta el toro d´Osborne) i també ven a la seva parada quadres relacionats amb la tauromàquia que pinta un amic seu. «Els toros i els cavalls són indestriables del paisatge i de la vida de la Camarga». Salles tampoc no creu que sigui possible a França una prohibició dels toros com la que s´ha acordat a Catalunya, però apunta un argument nou que, al seu parer, hi pot haver contribuït: «Mentre a França l´afició continua omplint les places, perquè se li ofereixen espectacles de qualitat, el cert és que a Catalunya havia anat de baixa, en part perquè no sempre s´han ofert al públic bones corrides».

Antoine Martínez està d´acord amb aquesta diagnosi, tot i que abans insisteix que «Espanya és un país democràtic i per tant la llibertat de les persones hi és un valor que s´ha de respectar, i que el poder polític no pot limitar de qualsevol manera». Dit això, però, admet que «la creixent davallada de l´afluència a les places de toros, en part motivada perquè l´oferta no acabava de satisfer els aficionats, li ha posat les coses més fàcils als partidaris de la prohibició». Martínez posa l´exemple de Béziers aquest mateix any, amb la presència de toreros de tant nivell com Morante de la Puebla, El Juli, José María Manzanares, Enrique Ponce i (sí, efectivament), Sébastien Castella. «És evident que la plaça s´omplirà, perquè són molt bons toreros, i els toros són de les millors ramaderies». En una situació com aquesta, amb una afició consolidada que respon davant de l´oferta, el president de la Penya Taurina Emilio Oliva de Béziers creu que se li resten opcions de prosperar als partidaris de la prohibició de les curses de braus a França.

Juan Francisco Pons, que viatja periòdicament l´Estat espanyol per assistir a curses de braus i visitar ramaderies i que segueix fires taurines espanyoles per televisió, insisteix en aquesta idea: «Hi ha hagut un problema de cartell». I posa un exemple inevitable: «Quan José Tomás toreja en qualsevol plaça d´Espanya, aquella plaça s´omple. Bé, és evident que José Tomás no pot torejar sempre i en totes les places, però hi ha prou bons toreros capaços d´atreure l´afició». Pons també es mostra escèptic sobre la possibilitat que arran de la prohibició de les corrides els tauròfils catalans viatgin al sud de França: «És cert que vénen alguns catalans i espanyols, però pocs, molt pocs, i no crec que això hagi de canviar». L´alcalde Couderc segur que voldria que Pons s´equivoqués.