L'Alt Empordà i Lleida són els dos punts de Catalunya on s'ha recuperat el xoriguer petit, després d'extingir-se a partir de 1986. A la comarca, el 2012 es comptaven 37 parelles. La supervivència de l'espècie continua depenent dels alliberaments. La destrucció dels seus hàbitats i la depredació dels nius són dos dels principals motius de les dificultats de la seva supervivència.
Les dades les dóna a conèixer l'estudi "Recuperació del xoriguer petit (falco naumanni) a l'Alt Empordà" publicat als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos del 2013 que es va presentar fa dues setmanes. Els autors d'aquest article són: Francesc Carbonell, Manel Pomarol, Guillem Mas i Albert Petit. Posen de manifest que el darrer cop que va criar a Catalunya aquesta au abans de la seva reintroducció va ser el 1986. Dos anys més tard va començar el projecte de reintroducció amb individus procedents de la cria en captivitat amb una població nidificant total de 120 parelles.
La pèrdua d'hàbitat, tant dels que afavoreixen la presència del seu aliment com d'allà on acostumen a posar els nius és un factor desencadenant de la situació actual. En relació amb el segon punt s'ha de tenir en compte que cria en forats de construccions. Els nuclis rurals ruïnosos acaben perjudicant perquè es perden els nius i les noves construccions també ajuden a fer desaparèixer el seu lloc de cria. A més, és una au petita molt afectada pels depredadors que accedeixen al seu lloc de cria. Per evitar-ho, en la reintroducció s'adequen colònies segures per als expemplars alliberats. En col.laboració amb Endesa se n'han col.locat a diferents punts. La que ha donat millors resultats, segons l'estudi, és una estructura de fusta amb els nius enlairats del terra en una mena de lleixes de fusta.. Actualment és la colònia amb més parelles. A banda de buscar i protegir els hàbitats, es fa un seguiment de l'espècie.
Alliberament a Sant Quirze
A l'Alt Empordà es relata que el darrer any que haurien criat seria el 1987 amb quatre parelles a cap Norfeu. El primer alliberament es va realitzar a Sant Quirze de Colera dos anys després. En van seguir a Cap de Creus, i al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En ocasions ha fracassat per la depredació d'animals com les rates. En aquests anys l'evolució no ha estat regular sinó que ha tingut algun període de pèrdua de força exemplars fins al moment actual, en què hi ha les 37 parelles. Els autors de l'article constaten que "els estudis realitzats per analitzar la viabilitat de la població empordanesa prediuen que en els condicions actuals si es deixés d'alliberar polls per hacking, la població s'extingiria amb tota seguretat abans de 50 anys". A l'Alt Empordà es prediu que passaria en 17 anys. Es considera que s'ha d'aconseguir millorar la supervivència adulta d'aquesta espècie, que és més baixa que en altres llocs. "Si la supervivència adulta passés del 55% actual al 70%, la població empordanesa seria viable per sí mateixa i podria créixer indefinidament". Perquè això sigui així conclouen que cal treballar per la seguretat de les colònies i ajocadors comunals davant la depredació, "ja sigui col·locant caixes nius en edificis o estructures segures (i realitzant alliberaments per afavorir la colonització), o amb la construcció d'estructures especialilment dissenyades per a l'espècie". Una de les darreres va ser el 2012, quan la Generalitat va presentar un projecte d'alliberament d'exemplars joves de xoriguer al teulat del Palau dels Comtes de Castelló d'Empúries, on es van col·locar caixes niu.
