L'altre dia, els artífexs que han aconseguit que Figueres hagi esdevingut capital mundial del circ, en Genís Matabosch i en Ramon Bech ens invitaren i ens guiaren, a la Inés i a mi, a gaudir dels continguts del seu -de moments i a l'espera que a no tardar gaire la ciutat acabi adonant-se del seu potencial cultural i econòmic i es pugui transformar en museu- arxiu privat de documentació, estris i entranyables records circenses aixoplugats sota la Circus Arts Foundation presidida pel mateix Matabosch, la seu de la qual va ser inaugurada a la nostra ciutat el passat mes d'abril.
Durant el recorregut no em vaig poder estar de recordar, i vostès benvolguts lectors em perdonaran, d'aquell lema publicitari "Figueres ruta de museus" que vaig encunyar a la dècada del noranta considerant que devia representar el repte que havia d'assumir la ciutat per sortir-se'n de l'entrepà (era també una metàfora meva) que la Girona de Nadal i la Perpignan de l'Alduy feien amb nosaltres, encara que el primer em digués un dia que fes "bondat" i l'altra que Perpignan havia de ser trilingüe "con el francés, el español y el catalán" (sic). Perquè no es tractava en aquells moments només de la oferta museística surrealista i de joguets, amb el de l'Empordà com a escuder, ampliada posteriorment amb els voluntariosos tecnicismes de la família Padrosa, sinó de recuperar, agrupar i potenciar tots els fons dels col·leccionistes locals, els Benejam, Vega, Martí, Amiel, Benet... creant un ens públic de coordinació i gestió que fes realitat la proposta d'aquell lema.
En què ha quedat tot? En no res. La ciutat viu d'esquena a la seva gent i a si mateixa i als polítics els falta visió i diligència o el prosaic i vulgar dia a dia quan no determinats somnis se'ls menja el temps i els possibles esforços i mitjans.
No sé si la pèrdua del museu del cinema a mans de l'ímpetu de l'enginyeria financera política del Govern central del moment en favor de Girona capital va ser un cop mortal per a una ciutat a la qual ja de per se li costen ímprobes esforços sortir de l'ensopiment i de la peresa i que es refugia amb massa facilitat en la mítica empordanesa, del paisatge, per exemple. Però el que està clar és que el Museu de la Tècnica ha reduït activitats, el del Joguet fa vacances forçoses per intentar disminuir despeses, a la Casa Dalí li passa com a Godot, que avui no vindrà però demà segur que sí i hi ha un munt de col·leccions privades esperant destí si no es que acaben per disgregar-se de mica en mica al millor postor.
En canvi, s'han abocat fons i esforços per poder mostrar altres productes empordanesos, la ceba per exemple. Cal suposar que, arribat el moment, s'insistirà que es tracta de "Ceba de Figueres".
