L'Audiència de Girona ha admès a tràmit una querella criminal per prevaricació urbanística contra l'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, i l'arquitecte, Joaquim Ginesta. La Fundació Casamor ha recorregut als tribunals per una actuació urbanística a l'àmbit de la Closa del Llop. El jutjat número 3 de Girona va anul·lar un projecte en aquest sector i un mes després l'alcalde, per decret, el va tornar a tramitar "idèntic", segons la interlocutòria de l'Audiència. L'Ajuntament, que no ha rebut encara la notificació, diu que estan convençuts que han atuat "correctament en la tramitació d'aquest planejament". Remarquen que el mateix jutjat que el va anul·lar no va voler tornar-ho a fer amb la segona tramitació.
El controvertit sector se situa entre la carretera d'entrada des de Figueres, Gi-624, i el carrer de la Closa del Llop. Al sector, el 2006 es va aprovar el Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) Closa del Llop, que va topar amb l'oposició de molts propietaris pels costos que els comportava. Es tracta d'un sector força consolidat on ja hi ha negocis i vivendes. La Fundació disposa d'uns terrenys que, segons ha informat, en el seu dia tenien un valor de més de tres milions d'euros que es van qualificar de zona verda. Han apuntat que havien estat cedits per Carles Maria Casamor, que eren finques propietat de la família des de fa cent anys i que pretenien servir per impulsar la Fundació. En ser zona verda els havien de cedir a l'Ajuntament i aquest pagar-los una indemnització.
Mentre s'intentava tramitar aquest pla especial es va començar a impulsar un sector del costat, el d'Horta Vella, on s'ha construït un supermercat Mercadona. El sector necessitava connectar amb el de la Closa del Llop amb nous vials. L'Ajuntament va decidir dividir el polígon de la Closa del Llop en dos. Es va tramitar la part propera a Horta Vella on no tenien problemes amb propietaris. En el segon polígon es van incloure tots els terrenys edificats més els terrenys de la Fundació Casamor. Aquesta maniobra, segons els querellants, li permetia donar vialitat al nou supermercat i alhora estalviar-se d'indemnitzar la Fundació.
L'Audiència relata en l'auto que el desembre de 2009 es va elaborar el projecte de divisió del sector. La decisió urbanística es va impugar al Jutjat Contenciós número 3 de Girona que amb 24 d'abril de 2012 va dictar sentència anul·lant la tramitació "perquè s'havia vulnerat el principi fonamental en matèria de gestió urbanística de repartiment equitatiu de beneficis i càrregues". Un mes després, el 18 de maig de 2012 es va aprovar un nou projecte que, l'Audiència informa, "tenia el mateix contingut que l'anulat" i que va aprovar la Comissió d'Urbanisme el 4 d'octubre de 2012. Conclou en l'escrit d'admissió a tràmit que "ambdós projectes són idèntics". Es considera que hi ha un desequilibri econòmic entre els polígons, "fet que suposarà que les càrregues del planejament difícilment seran compensables en el futur, com hauria de ser si els terrenys es tinguessin en compte en el seu conjunt". Per tant, consideren que atès el coneixement que tenia l'alcalde de la sentència, conscientment torna a fer i aprova la tramitació, fet que podria suposar un delicte de prevaricació urbanística per part de l'alcalde que signa el decret i l'arquitecte que apareix en els plànols signats.
L'Ajuntament es defensa apuntant que el mateix jutjat que va anul·lar la primera aprovació de la divisió poligonal del sector "no ha admès l'anul·lació que el denunciant també demanava d'aquesta modificació del planejament fet posteriorment". I per tant, entenen que el mateix jutjat va entendre que la següent tramitació no s'havia fet per eludir la primera. D'altra banda, remarquen que la tramitació va ser aprovada amb el vistiplau de la Comissió Territorial d'Urbanisme. Per això estan convençuts que es va actuar correctament.
La querella es va presentar al jutjat número 8 de Figueres que no la va admetre i es va recórrer a l'Audiència Provincial Secció Quarta de Girona que l'estima parcialment deixant fora de la querella un arquitecte i el secretari municipal.
La Fundació diu que se senten perseguits i perjudicats per l'actuació de l'alcalde.
