Un submarinista va observar el 18 de maig a les illes Messines de Cadaqués un exemplar de foca comuna (Phoca vitulina), una espècie atlàntica que no acostuma a arribar al Mediterrani i que havia estat vista un dia abans de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme. S'ha donat avís als agents rurals i als homònims francesos perquè estiguin alerta i se'n pugui fer un seguiment. Es creu que podria està desorientada buscant la seva àrea de distribució. La darrera observació d'una foca a Catalunya és de l'any 2000. Als anys 40 l'espècie era habitual a la costa catalana, d'on va desaparèixer progressivament. El 1973 s'hauria vist la darrera a Cap de Creus.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Alimentació i Medi Natural, ha informat que un pescador que practicava pesca submarina a pulmó lliure va trobar-se cara a cara el 17 de maig a les vuit del matí amb l'animal, que era "de la mida d'una persona". Es trobava a 300 metres de la costa de Sant Andreu de Llavaneres. L'home va identificar clarament que es tractava d'una foca de color gris amb taques clares de les característiques de la foca atlàntica. Just l'endemà un altre submarinista en va veure una altra amb la mateixa descripció a Cadaqués. La distància mínima entre els dos punts, 114 quilòmetres, "es considera perfectament nedable per a un mamífer marí, que pot arribar a nedar a 19 quilòmetres per hora en les 28 hores transcorregudes entre les dues cites".

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural ha informat que és un fet molt estrany perquè l'animal està fora de la seva àrea de distribució. Segons ha explicat, segurament "estaria cercant la seva àrea de distribució septentrional original i potser desconeix que es va endinsant cada cop més a la Mediterrània". Per això han demanat als francesos que estiguin alerta per si continua la ruta capa munt. Les dues observacions recents al litoral de Catlaunya es produeixen després que recentment, els dies 10 i 11 de maig, es fessin fotos a una foca a localitats de Castelló, a Benicàssim i Torreblanca.

Segons Medi Natural, "la distribució d'aquestes observacions i les característiques observades en les dues de Castelló i Sant Andreu de Llavaneres, fan pensar en un mateix exemplar que ha recorregut la costa ibèrica oriental, de sud a nord". Consideren que això indica que com altres vertebrats marins, exploren àrees fora de la seva habitual, un fet que passa habitualment amb ocells. Recentment es va poder veure una balena grisa pròpia del Pacífic que es va passejar per la Mediterrània fins que va tornar a l'Atlàntic, on podria haver arribat a causa del desglaç del pas del nord-est.

Pel que fa a les foques, a la Mediterrània hi ha una espècie, el vell marí (Monachus monachus) que està declarada en perill d'extinció. La Generalitat ha informat que Manel Gazo, professor del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i director de SUBMON, constata que hi ha un degoteig constant d'albiraments de vell marí en zones costaneres de les quals havia desaparegut fa més de cinquanta anys d'Itàlia, Còrsega, Croàcia, Líbia i fins i tot Espanya. Un punt proper on s'han pogut veure ha estat a l'oest de Mallorca el 2008. Per això es creu que s'ha d'estar "preparats i intentar normalitzar la situació, perquè de ben segur es produirà un albirament de vell marí en aigües catalanes".

El biòleg català Jordi Sargatal fa anys que defensa la possibilitat de reintroduir la foca a la costa gironina. Al cap de Creus es va veure el darrer exemplar fa poc més de trenta anys. Cala Jugadora en aquest punt o les Medes a l'Estartit considera que són dos indrets on seria viable el projecte. Va fer els primers passos amb un estudi de viabilitat quan dirigia la Fundació Territori i Paisatge, però fins avui no s'ha tirat endavant. El biòleg considera que la tornada d'aquest animal al mar gironí podria ser un símbol de la qualitat ambiental de les aigües.