Un grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) liderat pel biòleg marí Jacob González-Solís ha constatat una gran mortalitat d'aus Baldriga capturades accidentalment pels pesquers palangrers que feinegen a l'àrea de cap de Creus. Els científics estan desenvolupant un projecte amb el suport dels pescadors de Llançà per provar diferents mesures per reduir el perill. Les xifres són preocupants, amb captures de fins a 270 aus en una setmana.

El palangre és un art de pesca que consisteix a tirar des de la popa els hams amb esquers. L'estudiant David Torrens va explicar en la presentació del projecte, a l'espai CosmoCaixa de Barcelona, al març, que és un sistema "força sostenible, respectuós amb els hàbitats i força selectiu" però atrau les aus que es llancen al peix. Algunes són bussejadores que se submergeixen fins als dos metres. Ofegades o capturades accidentalment una gran part acaben morint.

A Llançà, els científis han pogut constatar que les captures habituals que es produeixen són molt elevades i que probablement es mantenen durant tot l'any. Es van arribar a comptabilitzar 270 aus en només set dies, amb algunes captures en què es va arribar a les 80 o 100 baldrigues en una única calada. "Reduir les captures accidentals no només a Catalunya sinó a tot el llevant espanyol i, si pot ser, a tot el Mediterrani" és l'objectiu del projecte que es provarà a Llançà i Vilanova i la Geltrú. Ho explica Jacob González-Solís, que remarca que les mesures han estat assajades a molts llocs del món, en alguns, amb èxit. En el que treballa el seu equip -en aquest moment executa el projecte a Llançà Verónica Cortés-, és a "intentar aplicar-ho a la realitat de la flota d'aquí i, per tant, en funció de com algunes mesures són més eficaces que altres".

Possibles mesures

Els biòlegs provaran possibles mesures per mitigar-ho: fer l'esquer menys atractiu a les aus; pescar en moments que hi hagi menys interacció, com la nit; que l'esquer vagi més al fons; i instal·lar una mena d'espantaocells. Aqueta darrera és la primera mesura que s'està testant, col·locant una línia espantaocells adaptant-la als palangrers de fons perquè cobreixi la major part de la zona de perill. Es tracta d'instal·lar una línia amb cintes de colors que es mouen amb el vent i dissuadeixen les aus de llançar-se just on el palangrer situa els hams. El mètode de l'espantocells es considera que ha està sent eficaç a Llançà: "En algunes de les proves realitzades hem tingut un gran nombre d'aus seguint el vaixell i intentant capturar els esquers, però en el moment que instal·lem la línia, les aus es desplacen més lluny de la popa del vaixell", relaten. Malgrat l'eficàcia, González-Solís també explica que s'han trobat que a vegades comporta problemes quan no fa vent. Aquesta i les altres s'aniran testant i fent controls per avaluar les captures i la seva efectivitat amb l'objectiu final de reduir el perill per a les aus que ara pateixen una gran mortalitat.

Ponç Feliu, un dels biòlegs que treballa per al Parc Natural de Cap de Creus amb l'observació en vol d'aus ha explicat que la població de baldriga oscil·la molt i es pot donar el cas de temporades que se'n censen moltes i altres amb un gran descens. Això és així en els darrers 15 o 20 anys sense que fins ara "tampoc hi hagi un patró que sempre disminueixi, de cop en veus milers i el segon mes no en veus ni una, oscil·la molt". Feliu explica que són aus que tenen una àrea d'alimentació de centenars de quilòmetres quadrats. La incidència de les captures accidentals amb els pesquers no és detectada per observadors en vol, com Feliu, que considera que hi ha poques dades que permetin valorar com afecta les poblacions. Tot i això es considera important reduir les morts perquè algunes de les espècies estan molt amenaçades. Són ocells amb la maduresa sexual tardana i poca fertilitat, la qual cosa suposa un problema si es dóna molta mortalitat.

La tasca que porten a terme els investigadors pretén ajudar que els pescadors incorporin les mesures i que "es comptabilitzi l'activitat pesquera i la conservació dels ocells marins que preocupa no només els científics sinó també molts navegants d'aquestes aigües. Eduard Marquès, un dels caiaquistes habitual de la Mar d'Amunt ha explicat que mai s'havia trobat cap cadàver de baldriga i en poc temps n'ha vist tres. Per als investigadors, no es tractaria, en principi, de cap fet extraordinari sinó de factors com els corrents.

El projecte que pretén reduir la mortalitat de les aus continuarà durant tot el mes de juny als dos ports catalans. Està finançat per la Fundació Biodiversitat del ministeri de Medi Ambient i ACAP, una organització australiana per la conservació d'altres aus, com l'albatros, que pateix una situació similar. Reben el suport d'altres organismes o administracions com la Generalitat.