Sí, ja sé, benvolguts lectors, que potser em faig una mica el pesat repetint contínuament, amb una frase que no és meva, que, en virtut del seu genètic surrealisme, Dalí només podia néixer a Figueres. Els demano perdó, però és que si estem atents al nostre esdevenir polític diari, podem constatar que la vida pública figuerenca, quant a les contradiccions, és com aquell bíblic esbarzer que Moisès va descobrir que cremava sense consumir-se. Mirin si nó.

Com tots vostès recordaran, l'ara conseller, només acabar de prendre possessió de la seva majoria municipal, va voler traduir en accions unes simples declaracions del ministre Arias Cañete i així, el 2011, fent ús dels seus poders orgànics, en honor a la seva pròpia grandesa es va oferir a si mateix en sacrifici, el cap del gerent de Fisersa (l'Albert Testart, ara candidat a substituir l'alcaldessa sortint) i el va cessar per "manca de confiança" que, pel que es veu, els funcionaris no són bons segons el que diguin les normes ISO o qualsevol altra) sinó en funció de la tranquil·litat, (no sé si de cos o d'esperit o ambdues) que generen als seus comandaments. I com també saben, fa quatre dies, la seva substituta i receptora de l'herència gravada, sola o en companyia del recentment nomenat conseller delegat, per no ser menys, van tornar a fer ús de les seves prerrogatives i van fer cessar el gerent designat pel seu antecessor i testamentari en aquest cas per suposats problemes de gestió?

Bé, què passa ara? Doncs que la parella Felip-Toro convoquen una roda de premsa per, tot cofois, fer-nos saber que Fisersa acaba de rebre la certificació UNE-EN ISO 9001 que renoi, segons The Majoress, "Certifica una trajectòria de l'empresa basada en els valors de l'eficiència, honradesa i bona feina...", i que, apa nois, "és el resultat d'una auditoria intensa, d'anys de treball que avui fructifiquen...", segons l'actual CEO de l'empresa.

I, és clar, com que les injustícies no me les puc empassar i la justícia distributiva consisteix a donar a cadascú el que li correspon, potser fora bo recalcar que tot aquest procés d'eficiència, honradesa i bona feina es va iniciar el 2008 quan ni Felip ni Toro eren membres del consistori, i ha continuat fins a aconseguir-se amb les gerències dels seus dos acomiadats que alguna cosa tindran a veure amb l'èxit encara que ara es vulguin posar les medalles uns altres. Figueres, ai! Estem d'acord?