S'havia d'anomenar "Parc de les Confessions" i s'havia de convertir en una gran zona d'harmonia interreligiosa on musulmans, ortodoxos o els testimonis de Jehovà convisquessin pacíficament amb els seus propis temples enmig d'una gran àrea enjardinada a tocar del cementiri municipal. Així ho va anunciar l'aleshores alcalde i ara conseller de Territori, Santi Vila, l'any 2010 i a principis de 2011 s'iniciaven els tràmits per fer la modificació del Pla General. L'Ajuntament posaria a disposició els terrenys a través d'una concessió a 50 anys i urbanitzaria l'espai. Tot per uns 1,2 milions d'euros d'inversió. Un any després es van reconèixer les dificultats financeres per tirar-ho endavant. Alguns, però, com la comunitat ortodoxa, esperançats amb el projecte, van iniciar la construcció d'una gran església de fusta a Romania per atendre els centenars de fidels que tenen a la comarca. També van presentar projecte la comunitat islàmica. Els primers encara busquen on ubicar-se i els segons avancen la reforma de la mesquita del carrer Tapis. El parc interreligiós continua a l'aire.

L'actuació havia d'afectar uns 17.000 metres quadrats de terrenys amb capacitat per a la construcció de cinc temples de fins a 500 metres quadrats cadascun. La inversió municipal, que anava associada a l'ampliació del cementiri, però, va quedar encallada. El regidor d'Acció Cívica, Sergi Garcia, diu que està tot preparat i que la intenció és emprendre-ho quan es pugui però que "ara per ara, no és possible". Això és, precisament, el que critica el capellà ortodox, Laurentiu Rezeanu. "Fa 12 anys que estic aquí i, a vegades, em sembla que parlo amb les parets. No sé per què és tan difícil poder aconseguir uns terrenys o utilitzar alguna de les esglésies buides que hi ha a la comarca, com la de les Escaules, per poder fer missa", insisteix. Aquesta comunitat és la més afectada per la paralització del projecte. Tal i com va avançar aquest diari el març de 2011, van iniciar la construcció d'un temple amb capacitat per a unes 300 persones a Transilvània amb fusta d'avets i roures per després traslladar-la al futur parc religiós.

La paralització del projecte els va obligar també a aturar l'obra i des d'aleshores busquen terrenys i una nova ubicació per fer possible el seu somni. I és que, després d'uns incidents, van haver de deixar d'utilitzar l'església de Pont de Molins l'any passat i ara les cerimònies les han d'oficiar a la propietat que Rezeanu té al mateix municipi, on compta amb una petita capella.

Diu que ho ha intentat tot, que disposen dels diners i del temple, que no només seria una església sinó que també plantejava un museu i un espai d'acollida per a persones sense recursos. En conjunt, insisteix, es tractaria d'una intervenció social i que atrauria turistes però no ha fructificat.

Es va intentar comprar una ermita del Santuari de la Mare de Déu del Roure a Pont de Molins i s'han mantingut converses amb particulars per aconseguir terrenys. Tot plegat, de moment, sense èxit. "Sembla com si la nostra comunitat aquí no fos escoltada", assegura.

El regidor de l'àrea diu que la relació és fluïda i que també s'han mantingut trobades amb l'alcaldessa, Marta Felip. "Entenc la seva situació però ara per ara no hi podem fer més", insisteix.

Pel que fa al centre cultural Al Wehda, segueix avançant en les obres de remodelació de l'edifici del carrer Tapis, que comptarà amb tres plantes i tindrà capacitat per a unes 300 persones. L'entitat va iniciar fa temps una recollida de fons per fer-hi front però, de moment, encara no han pogut acabar els treballs. Així mateix ho confirma el president de l'entitat, Taib El Harrak, que diu que van avançant però que encara no han aconseguit tots els diners.