Doncs no sé, benvolguts lectors, si hauran estat aquestes jornades de repetida tramuntana (hi ha qui parla de noranta dies en aquests darrers mesos), les que ho hauran revolucionat tot a la capital del maragallià palau del vent ja que, no solament fins a set partits han obtingut representació popular al nou ajuntament sinó que, segons veus que diuen que els han dit però no poden dir qui, potser Figueres vol recuperar pistonada i tornar a ser pionera en noves composicions de govern i fórmules de governació.

El cas és que, més ràpida que la pólvora, ha corregut la veu que la Majoress sortint-entrant s'ha ofert a formar un govern tripartit amb el PSC (no dic Casellas perquè la invitació inclou els altres dos regidors que l'acompanyen; res de nou, segueix les passes del seu antecessor el 2007 després que el cap de llista es va negar a acceptar l'alcaldia que li oferia el PSC. Algun dia ens explicaran per què?) , i... (vet aquí la singular pluralitat d'aquest pronosticat assaig polític qui sap si volent recuperar la transversalitat perduda) Borrego del PP.

En un principi res no hauria d'estranyar-nos perquè, què tenia l'ínclit Elelman, anglosaxó de recent arribada a la ciutat i en la llista dels excomunistes, per fer-lo més encomiable que el ja veterà regidor popular, amb molts anys de coneixement de la problemàtica figuerenca, que parlava anglès? Però el cas és que, he dit Borrego i no he dit PP perquè aquesta pactista generositat felipista no inclou, ans tot el contrari, es posa tot l'èmfasi possible en el seu personal i absolut rebuig a la cap de llista Olmedo.

I, com es pot comprendre, ja la tenim embolicada, que és la tramuntana un vent ionitzat capaç de provocar, amb les seves ràfegues determinats estats de rauxa. Es parla, només amb el seu anunci, de possibles traïcions (de qui a qui?), d'empassada de gripaus, d'ambicions (quines i de qui?), de lo dolent i pitjor potser amb una filosofia de mirar-se el melic mitjançant el filtre del programa electoral partidista que, si ens atenem a aquests escarafalls, deuen assemblar-se com ous i castanyes o estar configurats per a viles només sortides d'elucubracions surrealistes.

Temps s'haurà de glossar aquesta qüestió en el cas que es confirmi, però mentrestant, se'n recorden que la setmana passada em preguntava en aquestes pàgines si Felip seria capaç de desenvolupar una política "borgiana" del mateix nivell que la maquiavèl·lica de Vila? Doncs potser aquí tenim una possible resposta.