Bé, doncs no estic segur si ho he llegit, interpretat i valorat adequadament, però sembla que aquella parafernàlia de càrrecs nomenats a dit, de la qual s'havia envoltat el 2007 l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat, que va fer pensar que apart de constituir un ajuntament paral·lel s'organitzava una cort del rei faraó, es quedarà petita en cortesans, pompa i sumptuositat davant la que preveu l'ara legitimada (sic) Majoress. Vegin si no: segons ha declarat al director del nostre company de l'editora Empordà, el pla de xoc que pretén dissenyar «per posar la ciutat a punt de revista» (encara no sé si m'ha sorprès o m'ha agradat aquest to d'autoritat de remembrances militars, ni tampoc quin és el termini «d'aquí uns anys» que s'autoatorga per aconseguir-ho) precisarà de quatre polítics en dedicació exclusiva (sou més seguretat social) i no se sap si amb permisos de compatibilitat i tres més en dedicació parcial (a aquests cal suposar que no se'ls haurà de pagar la SS). .....; quatre càrrecs de confiança: cap de Protocol o el somriure del règim; un gerent (però sense competències ?executives reals sinó simplement en el paper de fer de «correveydile» o de policia dolent i reservar el de policia bo per a la primera autoritat); un coordinador polític (a qui coordinarà?), i un adjunt a Comunicació Corporativa que amb la llei de transparència es preveu, qui sap, un increment exorbitant del treball informatiu, i també es creen tres places de directius d'alt rang, remuneratiu sobre tot, és clar (serà perquè seran ocupades per tècnics excedents d'ajuntaments partidísticament perduts i a qui s'ha de salvar de l'atur?): Una, la d'Urbanisme, que ja existeix ara com ara encara que resulti redundant, perquè si no m'equivoco hi ha tres arquitectes en plantilla i molt, i molt, haurà de canviar perquè l'experiència d'aquests darrers vuits anys -amb un gerent teòricament supervisat per dos alcaldes-regidors de l'àrea- ha estat desastrosa i així ho reconeix tothom en les seves conversacions privades, i dos de nova creació, la de Serveis Urbans i la de Seguretat i Cohesió Social.

Amb la primera estaria d'acord si es tractés de la recuperació de la figura administrativa permanent d'enginyer municipal, plaça que ha estat vacant des de fa anys, però la segona es preocupant perquè significa el reconeixement explícit del símptoma que algun tipus de malaltia tenim en el nostre conviure.

Però, en fi, tornant al que dèiem al principi, haurem només canviat de cort passant de la del faraó a la de la potser reina de Saba.

El que no se sap és, al contrari del que temps era temps va passar, qui és el Salomó, de qui s'espera la visita una vegada concretada aquesta magnificència.