Jo no sé, benvolguts lectors, si a manca de tramuntana serà aquesta calor quasi insofrible la que està produint estralls en la capacitat d'enraonament i judici d'alguns polítics, però la veritat és que amb el que està passant a Figueres es podria escriure una tragicomèdia en tres actes i un epíleg de moralitat simplista. Vegin si no.

Acte I: L'equip sociovergent municipal configura un projecte de nova cort Saba-Salomònica de càrrecs i remuneracions i, en principi, s'assegura la aquiescència del PPcat intercanviant el vot pel plat de llenties de l'aprovació d'uns acords que tard o d'hora caurien pel seu propi pes. Però els populars (o la popular?) s'adonen a temps de l'ensarronada i acaben per trencar el pacte i fer costat a la resta de l'oposició votant en contra de la megalòmana proposta de la dreta, encara que vulgui anar de progre, acompanyada de la progressia que vol ser de dretes quan sigui gran, i els etziben, segons l'aforisme castellà, «la primera en la frente».

Acte II: Què passa a continuació? Doncs que un d'aquells morts pel pacte però que ?se?guien «gozando de buena salud», (perquè hi ha qui valora que el que ha fet Felip ha estat més assegurar-se l'alcaldia personalment que el control del govern municipal per part del seu partit), el sacrificat Toro «suplanta» el portaveu Cruanyes (la Majoress es veu en la necessitat de cridar-lo a l'ordre) i manifesta el desacord personal i del subgrup de la U amb la tombada proposta, alhora que proposa començar, no amb un debat sobre les retribucions com feia Casellas, sinó sobre l'organigrama municipal.

També afirma haver aconseguit un compromís de la cap de la C per rebaixar les dedicacions i els sous, a la qual cosa aquesta respon que «ni hablar del peluquín» i que ha estat el nou grup capicua CPSC el qui promou les rebaixes de juliol.

Acte III: Per si no hi hagués prou embolic, «com que érem pocs...» el regidor Borrego, en absència de la portaveu oficial, també s'atorga el protagonisme de la posible reducció, compte, no de la situació actual sinó de la sumptuosa previsió tombada i es mostra, amb un clar posicionamet equivocat, a favor d'aprovar-la pel seu compte.

Epíleg-moral de la història: Heus aquí doncs que, en estrictes termes de lògica, hi ha qui falta a la veritat i qui ens vol marejar. Perquè, a més, no té Figueres la suficient entitat, importància, complexitat, dificultats per requerir que la seva primera autoritat es dediqui de manera exclusiva al seu servei? Perquè potser el debat hauria de començar per aquí.