Jo vaig ser, i perdonin benvolguts lectors, la primera persona, l'únic que el va defensar públicament -precisament a través d'aquestes pàgines- quan el mateix que ara vol per soci polític li va presentar una denúncia criminal que l'acusava de racista.Una demanda que, com vaig pronosticar, va quedar en una «querella a la catalana» (de posar i retirar), de les quals els jutjats n'estan plens. Jo crec també haver estat sinó l'única persona, una de les poques, que l'han defensat en els darrers temps, quan es deia que potser trencaria el grup municipal popular de Figueres per passar a conformar un tallat convergent-socialista amb aromes no de Montserrat en aquest cas, sinó amb sospirs d'Espanya.
Sí, ho he fet, i tornaria a fer-ho com articulista compromès perquè, en el primer dels casos, la reclamació penal no fou sinó un acte de prepotència a càrrec de qui per la seva condició professional la demanda li sortia gratis. I en el segon, perquè al marge de les sigles partidistes -que a mi ni em van ni em venen-, el regidor Diego Borrego representa, a títol personal, la lleialtat a un ideari polític que ja en anteriors ocasions, i en algun cas amb magnífics resultats per a la ciutat, ha format part del seu govern municipal.
Per què no ara? Per què l'obsessió «catindepen» transforma els ciutadans, com en l'anterior règim, en bons i dolents, en adictes i contraris a la causa? Per què les dues rosses de la corporació no es poden políticament ni veure? Malament, molt malament.
Però ara no; ara no es tracta d'un pacte (del qual tampoc al cap i a la fi no s'ha sabut quin grau de realitat tenia) sinó d'una votació, d'una simple acceptació d'una proposta que sembla tenir més a veure amb un acte de submissió i lliurament als interessos personals de l'equip de govern que de sacrifici i autoinmolació personal pel bé comú, perquè donant el vistiplau a l'organigrama municipal Borrego donarà la primera paletada a la seva tomba política. Per què quin paper li reserven els «top ten» sociovergents, el de soci (hi estic a favor) o el de mercenari (absolutament en contra)? Diuen que és a canvi de l'aprovació d'unes propostes que el PPcat portava al programa. Bé, doncs és ètic canviar propostes per sous o a l'inversa? A on és la regeneració que tots volíem?
En fi, avui en el ple municipal es veurà si ha triomfat la consciència o l'interès ni que sigui el polític. Podrem veure si Diego Borrego finalment ha decidit «sostenella» i no «enmendalla» perquè entre només un que el defensi i quedar-se sol hi ha molt poca diferència.
