«O donde dije digo, digo diego»

27.07.2015 | 15:13
«O donde dije digo, digo diego»

Si la màxima il·lusió del regidor Borrego és la mateixa que diuen que tenia aquell altre gallec i ministre franquista, Cabanillas Gallas, que era «no la de manar sinó només la d'influir», l'encara popular (o serà Olmedo la que abandonarà aquest malpartit? Si us plau, tipografia, que no falli la «t») pot estar content: amb la seva personal, irrevocable i intransferible decisió de votar «no» només al sumptuari organigrama funcional directiu de l'Ajuntament figuerenc, sinó el que és més important, les compensacions econòmiques requerides per a l'exercici de tant alts rangs i representacions haurà deixat, almenys per als propers quatre anys, una petjada inesborrable, una marca, una empremta històrica que no només imprimirà caràcter quasi sacramental sinó que, com la d'altres personatges històrics, ens determinarà el calendari polític figuerenc de tal manera que quan vulguem datar qualsevol fenomen haurem d'incorporar els anagrames «a.B.» o «d.B».

Què està passant? Doncs que cada dia més les administracions públiques semblen com les societats anònimes en les quals són els mateixos membres del consell d'administració (en aquest cas els polítics) els que acorden els seus propis sous. És a dir, no és només que, com les monedes tinguin dues cares, sinó que alberguen dues voluntats en una sola persona: el retall al ciutadà i al funcionari, l'increment del benefici propi. Però amb una diferència important, és clar: que aquí, en la política, ningú no parla de responsabilitats per gestió deficient i ningú dimiteix i a ningú no se l'expulsa pels possibles errors sinó, únicament, perquè potser no ha practicat prou el culte a la personalitat del seu cap.

Mirin sinó: quant duraria Mas, per exemple, en una empresa privada, a la qual durant el seu mandat hauria endeutat en 33.000 milions d'euros més? Però tornant a l'edil popular, al PPFi i al PCUS (no no m'he equivocat en les sigles, no volia dir ni PSUC ni CUPS, sinó referir-me al tripartit figuerenc) el dia a dia ens anirà demostrant si aquesta capacitat influenciadora es torna d'interès públic (de moment només ha estat particular) o si Borrego acabarà sent poca cosa més que un convidat de pedra o, com Camps en el seu temps, un capoll més en el gerro ara socioconvergent. De moment, sembla haver canviat d'amistats també al Facebook: Aquells que fins abans d'ahir no volien ni pronunciar el seu nom, ara, inclús la Majoress li regalen likes i surten a defensar-lo. Només li falta que Casellas li demani perdó públicament per la seva querella criminal. Qui o què és el que ha canviat perquè un personatge de, fins ara, tan irreductible espanyolisme sigui ben acollit per forces d'indiscutible tarannà «catindepen»?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema